El Partenó d'Atenes: Història, Arquitectura i Significat Clàssic

Partenó: Fitxa Tècnica Detallada

Edifici:

Partenó

Autors:

Ictinos i Cal·lícrates

Cronologia:

Segle V a.C.

Tipologia:

Temple

Material:

Marbre del Pentèlic

Estil:

Grec Clàssic

Localització:

Acròpolis d'Atenes

Escultor Principal:

Fídies

Sistema Constructiu:

Arquitravat (típic dels edificis grecs)

Context Històric del Partenó

Els anys de govern de Pèricles a Atenes (461-429 a.C.) van representar un esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel·lectuals, preocupada sobretot per les creacions de l’esperit, en les quals l’antropocentrisme va triomfar del tot. Els monuments que es van anar construint a l’Acròpolis des de l’època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i especialment escollit per la deessa Atena.

Pèricles va encarregar la direcció de tots els seus projectes artístics a Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell moment. Sembla que Ictinos fou el principal responsable del projecte del Partenó, i va treballar associat amb Cal·lícrates. La construcció va començar el 447 a.C. i es va acabar en 9 anys, sent el primer monument construït a l’Acròpolis, excepte l’ornamentació escultòrica, que es va col·locar el 432 a.C. Ictinos va utilitzar els fonaments del primitiu temple d’Atena, ampliant-los. No es va anomenar Partenó fins molt més tard (parthenos vol dir verge, i es refereix a Atena, deessa protectora de la ciutat).

L’arquitecte principal fou Ictinos, que va escriure un llibre, avui perdut, sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi va desenvolupar la seva idea del que és un temple dòric i com s’ha de modelar l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats dins de l’ordre dòric, que es consideren revolucionàries, com hem vist anteriorment. Després es van construir els Propileus, el temple de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres dels quals van acabar el 406 a.C. Fou gairebé mig segle d’activitat constructiva.

Modificacions Estilístiques de l'Ordre Dòric

• La cel·la dividida en dues parts desiguals.
• La introducció de trets jònics (el fris interior dels murs de la cel·la i 4 columnes jòniques de l’opistòdom).
• Les esmentades correccions òptiques per compensar els efectes visuals.
• La policromia, també comentada.

Anàlisi Formal i Estructural del Partenó

El Partenó s’erigeix sobre una base de tres graons (l’estereòbat o crepidoma) que culmina amb un últim graó o plataforma (l’estilòbat) sobre la qual s’aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal, disset a les laterals.

El fust, format per tambors superposats, presenta una robustesa sòlida decorada per estries d’aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha una motllura anular anomenada collarí. El capitell està format per dues parts: l’equí en forma de con, damunt el qual hi ha l’àbac quadrangular, ambdós elements sense cap mena de decoració.

L’entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques: al nivell inferior, l’arquitrau, llis i sense ornamentació; al nivell intermedi, el fris, en el qual s’alternen tríglifs i mètopes; i a la part superior, la cornisa, decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris.

Damunt la cornisa, s’aixecava una coberta de dos aiguavessos, ja desapareguda, que a les façanes oriental i occidentals es tancava amb un frontó triangular decorat amb escultures. La blancor del marbre del Pentèlic amb què es va construir contrastava amb la policromia brillant, actualment perduda, de vermells, daurats i blaus amb què estaven decorats els capitells, l’entaulament i el frontó.

El Partenó és un temple dòric octàstil i perípter monòpter, perquè tot el perímetre està envoltat per una sola filera de columnes. A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està dividida en dues sales diferents, la naos i l’opistòdom, separades per un mur. L’accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental hexàstil (6 columnes) que, amb el nom de pronaos, servia d’antesala al recinte sagrat on es guardava la majestuosa estàtua criselefantina (és a dir, feta d’or i vori) de la deessa Atena, obra de Fídies, envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma de “U”. Tant la porta com les finestres obertes als murs de la naos estaven situades estratègicament perquè la sortida del sol il·luminés l’estàtua.