El Pavelló Mies van der Rohe: Icona de l'Arquitectura Moderna
El Pavelló Ludwig Mies van der Rohe a Barcelona
El Pavelló Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) va ser construït l'any 1929 com a pavelló d'exposició. Destaca per l'ús de materials com marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer. D'estil funcionalista, es troba situat al parc de Montjuïc.
Biografia de l'arquitecte
Mies van der Rohe, arquitecte i dissenyador, va treballar abans de la Primera Guerra Mundial als despatxos de Bruno Paul i Peter Behrens. Entre 1930 i 1933 va ser director de la Bauhaus a Dessau i Berlín, des d'on va viatjar als Estats Units assetjat pel nazisme. A Chicago va compaginar la seva funció docent amb la construcció de gratacels importants a Chicago i Nova York.
Descripció formal de l'edifici
L'edifici s'aixeca sobre un podi de travertí al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla. Darrere l'estany artificial hi ha la zona de serveis, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí.
La construcció principal és plana i horitzontal, s'estén en voladís respecte de l'estructura inferior i deixa al descobert el cantó contrari, on s'ubica un petit pati rectangular tancat. Sobre un segon estany més petit, hi ha una escultura femenina de bronze de Georg Kolbe.
La superfície mural és vidrada i té una entrada de llum molt generosa que permet crear una sensació d'espai més gran. Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que la coberta de l'edifici se sostingui només damunt de vuit pilars metàl·lics. L'arquitecte aconsegueix així que les parets de marbre de colors i vidre transparent de l'interior creïn la percepció d'un recinte obert i polivalent.
El mobiliari de l'interior el formen la famosa Cadira Barcelona, una catifa negra i una cortina vermella que, juntament amb el groc de l'ònix, representen els colors de la bandera alemanya.
Entorn i context històric
L'obra està dins del recinte firal que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Funció i significat
Concebut per ser la seu de la representació d'Alemanya a l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona, la seva funció principal era acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. La construcció va suposar un model de referència i difusió de les noves idees de l'arquitectura del Moviment Modern.
Models i influències
L'edifici va seguir els principis de l'arquitectura funcionalista iniciada a l'escola de Chicago per Louis Sullivan. Els mateixos principis arquitectònics del projecte del Pavelló de Barcelona es van aplicar amb finalitats domèstiques a la Casa Tugendhat de Brno. El pavelló ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes contemporanis.