El pensador d'Auguste Rodin: Història i anàlisi de l'obra
El pensador d'Auguste Rodin: Context i origen
El pensador és una obra d’Auguste Rodin, que va ser un dels escultors més influents de la seva època. El 1875 va viatjar a Itàlia, on es va sentir atret pel moviment i per la musculatura en les obres escultòriques del Renaixement (per exemple: Donatello, Miquel Àngel...). Aquesta obra va del 1880 al 1900, és d’escultura exempta i el material utilitzat és el bronze. Té unes mides de 71,5 x 40 cm i és d’estil impressionista. El tema és simbòlic i es troba al Musée Rodin (París).
Trajectòria i estil de l'autor
Quan va tornar d’Itàlia, va aconseguir reconeixement gràcies als salons de París i a diverses escultures en les quals havia mostrat el seu estil basat en la duresa en la forma i un modelatge de textura.
Anàlisi formal de l'escultura
Realitza l'escultura d'un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una roca. La figura està inclinada endavant. Té el cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre a la falda; està en una actitud de profunda reflexió. L'escultura presenta una clara composició centrípeta (cap endins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l’exterior).
Els trets principals del personatge es relacionen entre si de manera que és possible inscriure tota l’escultura en una figura geomètrica regular.
Sorprèn el modelatge de tensió de tots els músculs del cos, ja que sembla que, en lloc d’estar fent un exercici mental, estigui fent un gran esforç físic.
Els dits i les mans són les parts més treballades amb l’objectiu de conferir una major vitalitat al personatge.
La porta de l'Infern i el seu simbolisme
El pensador hauria hagut d’ocupar el centre de la llinda de “La porta de l’Infern”, però al final no es va acabar de construir i la porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin.
Representa un home en un posat tot pensatiu. El pensador, que medita entorn del seu destí, és robust i poderós perquè la seva força està en la facultat de pensar en el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.
Influències i renovació de l'escultura
L’obra no es pot entendre sense la influència que hi van tenir les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela amb la intensitat del tractament de la musculatura. Alguns escultors, però, han assenyalat també influències de l’obra Ugolino i els seus fills.
Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània.