El Pensador de Rodin: Simbolisme i Modelatge en Bronze

Títol de l'obra: El pensador.
Autor: August Rodin (París, 1840 – Meudon, 1900)
Cronologia: 1880–1900
Materials: bronze
Estil: simbolista
Temàtica: simbòlica
Localització: Museu Rodin (París)

A la segona meitat del segle XIX, Europa va assistir a un gran desenvolupament polític, social, industrial i tecnològic. Va ser també el període de consolidació dels estats liberals constitucionals, el sorgiment de nous estats (Itàlia i Alemanya) i l'expansió del moviment obrer, juntament amb el creixement demogràfic. El 1830 a Berlín es va celebrar un congrés on es va dividir Àfrica. La Tercera República es va consolidar: França va establir un període d'estabilitat política i es va expandir econòmicament, sobretot perquè en aquesta època ja posseïa un important imperi colonial. Durant els anys seixanta, França va estar sota el Segon Imperi de Napoleó III. Aquest període, marcat per la restricció de les llibertats, va donar pas a la incorporació de mecanismes de govern propis del liberalisme. Després de la derrota en la guerra francoprussiana, es va instaurar la Comuna de París, la primera experiència de govern del moviment obrer, i posteriorment es va iniciar un procés de transició que finalitzaria amb la Tercera República. Aquesta etapa significaria un gran desenvolupament econòmic i desencadenaria la formació d'un important imperi colonial.

A la fi dels anys seixanta del segle XIX, els autors que rebutjaven l'art acadèmic dels salons i que compartien certes inquietuds es reunien en cafès i expressaven les seves opinions sobre l'art. Aquests artistes van començar a celebrar exposicions independents i col·lectives, i es van agrupar sota el terme impressionista, per destacar el seu desinterès respecte als mitjans d'expressió tradicionals i el desig de fixar-se en la impressió visual.

La pintura i l'escultura van evolucionar paral·lelament, a diferència de l'arquitectura, que evolucionava independentment. Va guanyar importància l'escultura monumental i va perdre importància la figuració. En coincidència amb l'impressionisme pictòric, va tenir lloc la revisió escultòrica de Rodin. Autor que va treballar la rugositat de les superfícies i la multiplicació de plans, es definix com aquell que es va dedicar a la cerca de noves formes. L'autor es qüestiona els models de l'escultura acadèmica i, per aquest motiu, se'l considera que aplica una revisió profunda, comparable a la que feien els pintors de l'època.

En aquesta escultura veiem una figura humana masculina d'aspecte atlètic, nua, de mans i peus desmesurats, asseguda sobre un tronc tallat, en una posició de repòs. Presenta la barbeta recolzada en la mà dreta i l'alt en el genoll oposat. El braç dret es troba recollit, amb una expressió de concentració del rostre: està en una actitud de profunda reflexió. És una composició asimètrica en forma de Z, en la qual les parts que més destaquen són el cap, els braços i les cames, i que es relacionen entre si. Té un realisme sense precedents, un naturalisme rarament vist des de l'època clàssica. Una de les seves característiques principals és la relació amb la matèria, de fet, sembla sorgir de la matèria. Malgrat el seu realisme, Rodin no pretenia reflectir la semblança física amb el poeta florentí (Dant), ja que això tenia poc a veure amb la corpulència plasmada en l'estàtua. És una escultura simbòlica que vol representar el pensament dels humans.

Per a Rodin és molt important la rugositat de la superfície. Aquesta rugositat crea diferències en els acabats, jocs lumínics i la utilització de la tècnica del «no finito», que presenta una diferència de textura entre el suport i la figura humana. El cos presenta també diferents tipus de modelat: en algunes parts la representació és molt precisa i en altres presenta la tècnica del sfumato, per donar-li importància. Rodin aconsegueix un estil propi molt marcat, amb el dur modelatge de la figura i el laboriós treball de la superfície.

El Pensador pensa involucrant tot el seu cos en l'acció: pensa amb les mans, amb el tors, amb el ceny... La seva expressió és de concentració, amb el rostre somort. L'obra presenta un moviment intern i un desequilibri en la visió frontal; tots els músculs de l'escultura estan en tensió, crispats per l'esforç. La textura poc polida de l'estàtua provoca, en la seva superfície, forts ombrejats que ajuden a transmetre a l'observador el patiment del pensador. Rodin va ser un renovador de l'escultura: l'obra presenta un modelat amb les mans que fa que la textura sigui més rugosa. La imprecisió d'algunes zones ajuda a suggerir més vitalitat i incorporar jocs lumínics que contrasten amb les superfícies llises i brillants dels romàntics i els neoclàssics. Rodin va rebre influències de Praxíteles i Miquel Àngel, amb la del simbolisme i l'art «nouveau». També va ser influenciat per Leonardo da Vinci.

El Pensador és un home en actitud de pensar. Tot i que en un primer moment volia ser la representació de Dant destinada a la porta de l'infern, la kan s'inspirava en l'Infern de la Divina Comèdia del mateix poeta, emparentada també amb els ports del Jaciment de Gibraltar. Per alguns crítics, El Pensador és la imatge de l'home que executa un acte de rebel·lió interior per tal d'elevar-se sobre la vida animal i que, inspirat per un encontre tan inexplicable com oportú, dona origen al primer pensament. Rodin va recórrer moltes vegades, com Miquel Àngel, a les figures no acabades. Si bé en el cas del francès és una qüestió purament estètica, en el cas de Florentí és el resultat de treballar en diversos projectes a la vegada i de mantenir un nivell d'exigència tan elevat que sovint no li permetia acabar-los. Pel que fa a la funció del Pensador, veiem que és totalment decorativa, ja que havia de formar part de les obres de Rodin, La porta de l'infern. Es tractava d'un ambiciós projecte que incloïa 186 figures i que no va arribar a ser culminat. D'aquest projecte van sorgir moltes escultures que són considerades obres mestres per si mateixes, com ara El bes, Adam i Eva o altres figures que representaven els set pecats capitals.

Rodin creia que l'escultor tenia una missió històrica: donar a la ciutat moderna monuments moderns, ja que la ciutat moderna no és monumental. Rodin també es va proposar recuperar per a l'art de l'escultura la integritat estilística que havia perdut després de la mort de Miquel Àngel.