Pensament Filosòfic: Mill, Nietzsche i Kant
John Stuart Mill: Utilitarisme i Liberalisme Polític
Aquest pensador del segle XIX es va veure obligat a sistematitzar i a fer una nova interpretació de les abundants idees filosòfiques i ideològiques del seu temps.
John Stuart Mill (1806-1873) va haver d'enfrontar-se a la societat victoriana de la seva Gran Bretanya natal, plantejant la idea de la història com una trajectòria de justícia per als éssers humans.
Principis i Reformes Proposades per Mill
Contrari a tota forma de socialisme, per considerar que coartava la llibertat individual, i amb el propòsit de propiciar la justícia per a la humanitat, Mill va proposar:
- Reformes institucionals i econòmiques.
- Una moral que afavorís el benestar i la llibertat.
Mill va recolzar la causa del sufragi femení i va donar gran importància al desenvolupament de la psicologia. Va ser una ànima liberal que concebia la llibertat com un valor en si mateixa, més enllà de qualsevol condicionament.
Mill, que va representar el cim de l'utilitarisme i del liberalisme polític, va dedicar la seva vida i la seva obra a defensar la llibertat i la democràcia parlamentària; equilibrant la seva lògica utilitarista i la seva perspectiva pessimista sobre la naturalesa humana i l'ambivalència de la civilització, amb la seva filantropia i la seva tendència cap a l'ètica.
Friedrich Nietzsche: Crítica a la Civilització Occidental
Segons Nietzsche, la civilització occidental és socràtic-platònica-cristiana. Està assentada sobre la metafísica socràtic-platònica i sobre el cristianisme i la moral que aquest engendra.
La Crítica de Nietzsche a la Tradició Occidental
La crítica de Nietzsche es dirigeix fonamentalment en tres fronts:
- La crítica a la metafísica socràtic-platònica: La metafísica tradicional s'assenta sobre un error.
- La crítica al cristianisme: L'altre gran pilar de la civilització occidental és l'afirmació de l'existència de Déu, concretada en el cristianisme. Nietzsche pensa que el concepte de Déu ha estat fins ara l'objecció major contra l'existència.
- La crítica a la moral occidental: El fruit més granat de la metafísica socràtic-platònica i del cristianisme és el que Nietzsche anomenarà la moral dels esclaus. La moral dels esclaus és la moral del ramat, la negadora de la vida. Cal transmutar la moral i els valors que defensa perquè neixi un nou tipus d'home.
Les Tres Idees de la Proposta Nietzscheana
Tres són les idees de la seva proposta:
- La voluntat de poder: El nihilisme (actiu) ens porta a palesar l'autèntica realitat del món i de la vida: l'esdevenir constant, l'afirmació de la vida. A això Nietzsche l'anomena voluntat de poder. És, al cap i a la fi, l'expressió de la instintivitat de la vida; la tornada a les actituds dionisíaques.
- L'etern retorn: Si la vida, que és purament material i terrestre, es redueix a voluntat de poder, i aquesta no és més que la primacia de l'instint, es comprèn que tot es mesuri en clau de plaer i que les ànsies d'immortalitat que té tot ésser humà en el seu interior s'albiren també en el plaer.
- El superhome (Übermensch): Nietzsche reclama una realitat guiada per un home "irracional": voluntat de poder. Un home en què s'hagin superat tots els errors d'Occident. Un home sense Déu. Per això, aquest nou model humà està més enllà de l'home occidental i només serà possible quan la civilització que ha de venir es faci real.
Immanuel Kant: La Fonamentació de la Moral
La fonamentació kantiana de la moral, o la filosofia moral de Kant, igual que la seva teoria del coneixement, es fonamenta en elements a priori.
Llei Moral i Crítica de la Raó Pràctica
Això vol dir que, en l'àmbit del que és pràctic, la llei moral es fonamenta en el subjecte, igual com, en el terreny teòric, el coneixement sorgeix de les condicions que imposa el subjecte.
Si la justificació del coneixement es deu a un examen, o crítica, de la Raó Pura, la justificació de la moralitat s'aconsegueix mitjançant una crítica de la Raó Pràctica.
Kant exposa la seva ètica fonamentalment en la Crítica de la raó pràctica (1788), però la inicia en Fonamentació de la metafísica dels costums (1785). L'ètica, o la moralitat, tal com Kant l'entén, ha de ser formal i a priori; només una ètica així pot ser universal i digna de l'home i només ella respon degudament a la segona de les preguntes crucials: «Què haig de fer?».