El Pensament Franquista: Ideologia, Suports i Evolució

El Pensament Franquista

Pensament Franquista: Militar africanista amb un catolicisme elemental, professava un nacionalisme espanyol agressiu i excloent, amb un sentiment religiós intensificat pel suport de la jerarquia de l'Església. Catolicisme i pàtria eren considerats la mateixa cosa. Els seus enemics naturals eren: liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes. Creia en la unitat, l'autoritat i la jerarquia.

Naturalesa de la Dictadura Franquista

Naturalesa:

• Dictadura personal per damunt de grups i estaments.
• Unipartidisme, repressió i legislació severa del pluralisme polític i sindical.
• Divisió permanent entre vencedors i vençuts.

Els primers anys van ser una versió feixista, antidemocràtica i totalitària.

Suports de la Dictadura

Suports de la dictadura:

• Militars: El suport més decidit i fidel a la dictadura franquista.
• Jerarquia eclesiàstica: Poder legitimador, tot i que el Concili Vaticà II (1962-1965) va marcar un distanciament del règim.
• Falange i tradicionalistes/carlins: Predominants en la primera etapa del règim.
• Cos burocràtic: Propaganda i organització en el sindicat vertical.
• 1958: El Movimiento Nacional substitueix FET y JONS.

Fases de la Dictadura Franquista

Fase Totalitària

Fase totalitària: Retrocés econòmic, involució ideològica i duresa de la repressió. Situació internacional:

Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Segona Guerra Mundial: Espanya neutral amb simpatia per les potències de l'Eix. El règim envia la División Azul. El 1942, amb la situació desfavorable per a l'Eix, Espanya es proclama neutral. Les Corts tenien 424 procuradors designats pel cap de l'Estat o per altres jerarquies properes a Franco.

Postguerra Mundial (1945-1950)

Fi de la Guerra Mundial: Dictadura aïllada internacionalment. Espanya era l'últim reducte europeu del feixisme. L'ONU tanca la frontera amb Espanya. Espanya esdevé un regne amb Franco com a cap d'Estat a perpetuïtat, amb facultat per designar el seu successor. Es creen noves institucions: Consell de Regència i Consell del Regne.

Guerra Freda (1950-1959)

Guerra Freda: L'anticomunisme del règim espanyol proporciona un alt valor militar. El 1949 es crea l'OTAN i Nord-amèrica concedeix un préstec al govern espanyol. El 1950, l'ONU anul·la l'aïllament del règim i aprova un altre préstec. El 1952 són admesos a la UNESCO. El 1953 es signa el Pacte de Madrid per crear bases militars a Nord-amèrica. El 1955 són admesos a l'ONU. El 1958 es promulga la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional.

Fase Tecnocràtica (1959-1969)

Fase tecnocràtica: Persones amb formació econòmica rigorosa incorporades al govern franquista a partir de 1957.