El Pensament de Nietzsche: Vitalisme, Transmutació de Valors i Crítica a la Raó
Friedrich Nietzsche: Les Coordenades del Pensament
El pensament de Friedrich Nietzsche es troba en l'encreuament de dues coordenades intel·lectuals del segle XIX:
- L'actitud de sospita i denúncia.
- L'actitud d'afirmació dels valors lligats a la vida en detriment dels lligats a la raó (vitalisme).
La Crítica a la Raó i l'Elogi de l'Artista
La cultura occidental sovint ha donat primacia a la raó. Els il·lustrats del segle XVIII divinitzen la raó: una eina que ens capacita per analitzar i entendre-ho tot. En el segle XIX, amb el positivisme, la raó científica vol tenir l'última paraula. Nietzsche, altrament, intueix que la natura, l'activitat humana, la vida en la seva totalitat, escapen a les capacitats de la raó científica. La vida no és matematitzable; la vida és història, procés, canvi, irracionalitat.
El més hàbil i capacitat per acostar-se al cor de la vida no és el filòsof ni el científic, sinó l'artista. L'artista està dotat d'una capacitat d'entendre la realitat i la vida que manca al científic. I entre totes les arts, la música és la que expressa la realitat vital amb més plenitud. Nietzsche és el més apassionat representant d'aquest vitalisme.
Primera Gran Intuïció: El Naixement de la Tragèdia
El primer i revolucionari llibre de Nietzsche, El naixement de la tragèdia des de l'esperit de la música, profundament marcat per Schopenhauer i per Wagner, mostra el nucli del seu pensament: el reconeixement de la vida com a valor fonamental i la convicció que la cultura occidental ha rebutjat o temut la vida.
L'Esperit Apol·lini i l'Esperit Dionisíac
Contràriament, en el món que representa la tragèdia grega clàssica es mantenen els valors lligats a la vida, sense oblidar els lligats a la raó. La tragèdia mostra la viva oposició entre:
- L'esperit dionisíac: Dionís és el déu del vi, la fecunditat, la passió, el corrent vital efervescent, la foscor.
- L'esperit apol·lini: Apol·lo és el déu de la llum, la proporció, la mesura, l'equilibri.
Nietzsche considera que la Grècia clàssica no ha oblidat cap dels dos déus: hi ha passió en l'equilibri grec. Contràriament, amb Sòcrates i el Cristianisme s'inicia el predomini d'allò que és lògic i racional, és a dir, dels valors apol·linis en detriment dels valors dionisíacs.
Nietzsche esdevindrà el gran defensor de l'actitud dionisíaca d'acceptació de la vida tal com és, fins i tot amb la mort que porta dintre seu. Esdevindrà el gran crític de l'actitud de renúncia de la vida, de fugida davant la vida, l'actitud iniciada per Sòcrates.
Transmutació de Valors (Transvaloració)
Tots els escrits de Nietzsche posteriors a Així parlà Zaratustra estan marcats per la idea de transvaloració o de transmutació de tots els valors. Per a ell, tots els problemes de la filosofia són, essencialment, problemes de valors.
La superació de la denúncia feta per Nietzsche exigeix reconèixer que la vida, i només la vida, és el fonament últim de tots els valors. L'afirmació del valor de la vida és la transmutació de tots els valors, és a dir, l'eliminació de l'autoalienació humana.
La Genealogia de la Moral: Senyors i Esclaus
La genealogia de la moral: un escrit polèmic és un tractat sistemàtic en el qual argumenta que la categoria de tota moral depèn de com reconegui el valor de la vida, de com s'ajusti a la voluntat de poder. Hi destaca la contraposició de dues morals:
- La moral de senyors.
- La moral d'esclaus.
La Moral de Senyors
La moral de senyors és noble, elevada i opera amb la contraposició «bo» i «dolent». Bo és tot el que eleva l'individu, tot el que porta a afirmar la vida; bo és igual a noble, poderós, bell, feliç, grat a Déu. La moral original era la moral de senyors, aquesta es troba en la base de tota cultura.
La Moral d'Esclaus
La moral d'esclaus és la moral del ramat i de la mediocritat, una moral impregnada d'instint de venjança contra la vida superior; és la moral de la democràcia: vol igualar totes les persones; una moral que glorifica tot allò que fa suportable la vida als dèbils; bo serà igual a pobre, mancat, impotent, malalt, lleig.
Es produí la inversió dels valors morals: una rebel·lió dels esclaus obra dels jueus i el cristianisme que s'inicia quan el ressentiment esdevé creador i genera valors.