El Pensament de Plató: Teoria de les Idees i Mites
El Pensament de Plató
Plató està considerat un dels grans pensadors de l’antiguitat i de tota la història de la filosofia. La teoria de les idees és la base a partir de la qual s’articulen tots els temes del seu pensament.
Quins motius el van conduir a construir-la?
- En primer lloc volia continuar l'obra del seu mestre Sòcrates, el primer filòsof que es va preocupar per qüestions ètiques.
- També li interessava especialment la defensa de la polis, en tant que entitat política i econòmica autosuficient.
- I finalment volia elaborar una teoria de l’ésser que conciliés i integrés la diversitat de respostes donades per alguns Presocràtics.
La teoria de les idees pretén ser una resposta a tota aquesta qüestió ètica, política i ontològica. I queda exposada dins de la seva obra de gran extensió; com a mínim es considera que hi ha 35 diàlegs autèntics de Plató i uns quants més de dubtosos. En tots aquests el protagonista central és Sòcrates, que mitjançant la maièutica, conversa amb diferents interlocutors fins que arriben a la veritat.
Gran part de la seva teoria està explicada a partir de mites, n’hi ha molts, però aquí farem referència a dos d’aquests:
- El mite de la caverna: que es troba a la República, el diàleg més important de Plató.
- El mite del carro alat: que es troba en el llibre del Fedre.
El pensament de Plató consisteix en:
Plató tracta tots els temes, la teoria de les idees és essencialment una teoria metafísica que ens parla de la realitat. Però també és gnoseològica, ens explica com coneixem. Antropològica i psicològica, ens diu com és l’home i la seva ànima. I també constitueix el fonament de la seva ètica i la seva política.
Què diu la teoria?
Plató divideix la realitat en dos, el món sensible és el que nosaltres coneixem i dirà que és la realitat aparent. I el món intel·ligible, el món de les idees, és el verdader i representa la veritat.
El món sensible es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps; aquí hi trobem les coses, que són alterables, inestables i temporals.
En el món intel·ligible però, no existeix el canvi, ni el moviment ni el temps. I no hi ha coses, sinó que hi ha idees, les quals són invariables i eternes.
Aquest contrast, evidencia el fet que les idees són superiors a les coses, però Plató va una mica més enllà. Ens dirà que les coses són còpies de les idees, és a dir, que les coses existeixen perquè existeixen les idees de coses. Per exemple: les taules particulars del món sensible, existeixen perquè existeix la idea de taula; això significa que les coses depenen de les idees, i Plató ens dirà que les coses mantenen una relació de participació o d’imitació de les idees.