El pensament polític il·lustrat i el Neoclassicisme
El pensament polític il·lustrat
El despotisme il·lustrat
Políticament, les monarquies del segle XVIII van dur a terme l'anomenat despotisme il·lustrat, fonamentat en un reformisme des del poder sense la participació del poble. Tanmateix, allò que més va caracteritzar el pensament polític il·lustrat va ser el reformisme encunyat pels enciclopedistes:
- Montesquieu: Va elaborar la teoria de la separació dels poders de l'Estat: legislatiu, executiu i judicial.
- Voltaire: Important crítica social, política i religiosa.
- Rousseau: Va posar bona part de les bases de la democràcia moderna.
El Neoclassicisme i els moviments estètics
Al segle XVIII es van succeir tres moviments estètics i artístics:
- La fi del Barroc i el Rococó.
- El Neoclassicisme.
- El Preromanticisme.
Fets històrics destacats
- La Independència dels EUA (1776): Per primera vegada s'establí una constitució que respectava els drets dels ciutadans (Declaració d'Independència de Virgínia).
- La Revolució Francesa (1789): Representà l'arribada de la burgesia al poder i marcà el futur del republicanisme democràtic a Europa.
L'ideari neoclàssic
El corrent més determinant i el que millor exemplificà l'ideari il·lustrat va ser el Neoclassicisme. Es tracta d'una tendència estètica que tornava a valorar la noció classicista de l'obra artística; per tant, s'oposava al Barroc i es vinculava amb el procés humanista del Renaixement.
La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això, van tenir molta importància les diferents formes d'assaig, amb atenció especial al gènere epistolar, en què excel·leixen Les cartes perses de Montesquieu i Les cartes marruecas de Cadalso.
Teòrics de l'estètica neoclàssica
L'estètica neoclàssica està determinada, entre d'altres, per tres escriptors principals: Boileau, J. Winckelmann i Ephraim Lessing.
- Nicolas Boileau (1636-1711): En la seva obra Art poétique (1674), propugnava la imitació dels models clàssics i l'aplicació d'un cànon compositiu fonamentat en les idees d'Aristòtil i Horaci.
- Johann Winckelmann (1717-1768): Defensor de l'art grec que va tenir una gran importància en la idealització de Grècia amb la seva Història de l'art de l'antiguitat (1764).
- Ephraim Lessing (1729-1781): Figura rellevant en la formació de la literatura contemporània alemanya, va resumir la seva teoria de l'art en Laocoont, on va dur a terme una anàlisi formal de l'art que va tenir una gran transcendència.