Percepció: Gestalt, associacionisme i teoria funcionalista

La percepció: Gestalt i altres teories

La percepció és un procés bipolar. Se suposa que, fisiològicament, la percepció comença amb la sensació (resultat de l'excitació del cervell davant determinats estímuls); però, psicològicament, la percepció apareix en primer lloc i només després, quan l'analitzem, som capaços de descobrir-hi les parts (sensacions). Percebem totalitats, percebem objectes i, després, podem desxifrar els elements de què es componen.

Aquest és el plantejament de l'anomenada gestalt o psicologia de la forma. Els principals representants d'aquesta corrent són Wertheimer, Köhler i Koffka, i s'oposa bàsicament a les escoles associacionistes. Les teories de la percepció han atorgat una importància major o menor a cadascun dels dos pols —objectiu i subjectiu— de la percepció.

Teories associacionistes

Les teories associacionistes consideren la percepció com un mosaic de sensacions, de tal manera que la sensació es concep com una mena d'«àtom cognoscitiu» anterior a la percepció, la qual sorgeix quan el subjecte associa les sensacions entre elles. En aquesta teoria la percepció s'explica íntegrament pels seus elements (sensacions) i no seria altra cosa que la suma o simple afegitó de sensacions.

Escola de la Forma (Gestalt)

L'Escola de la Forma defensa que la percepció no és una suma de sensacions ni hi és posterior. Percebem de cop i immediatament totalitats, objectes complets. Aquí la percepció és un «tot» anterior a les parts (sensacions) que conté; sempre és més que la suma d'aquestes parts. La teoria gestàltica desplaça l'associacionisme i continua tenint vigència.

Principis fonamentals de la Gestalt

• El tot (forma) tendeix a imposar-se sobre les parts (estímuls sensorials).
• Cada forma tendeix a configurar-se de la manera més completa possible.
• Tota percepció es configura en la dualitat fons-figura.
• Cada figura (objecte) tendeix a configurar-se de la forma més senzilla i econòmica possible, és a dir, la que exigeix una menor despesa energètica per part del subjecte (llei de la pregnància o de la bona forma).

Teoria funcionalista

La teoria funcionalista destaca els aspectes subjectius de tota percepció (motivacions, interessos, etc.). En aquest aspecte continua tenint vigència i ressalta la influència dels factors interns en la manera com percebem el món.