Percepció, lleis de la Gestalt i condicionament clàssic i instrumental
Bases fisiològiques de la percepció: el coneixement del món, la realitat, s'efectua a través dels 5 sentits. El cos detecta els estímuls exteriors: 1) a través d'un sentit, 2) els transmet a diverses zones del còrtex, 3) processa la informació, 4) li dona un significat, i decideix mostrar una conducta o una altra.
L'escola psicològica de la Gestalt va estudiar com percebem la realitat, i defensava que la nostra percepció està organitzada a partir d'una sèrie de fenòmens o lleis que són globals. No veiem o percebem el món tal com és, sinó segons aquests fenòmens o lleis.
Lleis:
1) Lleis d'agrupació d'estímuls: la tendència a organitzar i agrupar estímuls (llei de la proximitat: explica la nostra tendència a organitzar els estímuls que s'assemblen i estan més pròxims; llei de la semblança: explica que agrupem estímuls que són semblants; llei de la continuïtat: tendeix a donar continuïtat als estímuls; llei del tancament: explica que veiem un estímul incomplet com a tancat o complet).
2) Llei de la percepció figura/fons: explica que en qualsevol percepció sempre fem una distinció entre una figura i un fons; organitzem una determinada figura sobre un fons.
3) Llei de la constància perceptiva: explica que mantenim una percepció constant d'un estímul; no el veiem o sentim sempre de la mateixa manera.
Il·lusió de Poggendorff: la línia obliqua que creua les línies paral·leles i verticals fa que tinguem la sensació que la línia obliqua no és recta, quan sí que ho és.
Il·lusió de Ponzo: la ratlla horitzontal superior sembla més llarga que la inferior, quan són iguals.
Il·lusió de Müller-Lyer: si mirem les ratlles, la inferior sembla més curta que la superior, quan són iguals.
El condicionament clàssic: Pavlov, neuròleg rus, va estudiar els mecanismes de la conducta dels animals, investigant amb gossos i basant-se en l'observació científica. Conclusions: es van traslladar als mecanismes dels essers humans i va iniciar un estil de fer psicologia basat en els fets i la experimentació. Treball: recompensat amb el Premi Nobel de Medicina (1904).
Reflexos incondicionats: Pavlov afirma que l'organisme està governat per una sèrie de lleis, objecte de la psicologia: descobrir les lleis pels quals l'organisme no està aïllat, sinó que s'interrelaciona amb un entorn i ha de reaccionar.
Reflexos condicionats: Pavlov va descobrir l'existència d'un altre mecanisme de reacció dels éssers (reflex condicionat), que va produir amb aquest experiment: 1) observava els gossos, que quan la persona els portava menjar, començaven a salivar (ell es preguntava per què salivaven tan només en veure el menjar); 2) va practicar una intervenció a la galta dels gossos, la saliva es dirigia cap a un recipient i així podia mesurar (es mesurava la saliva que produïa quan se li posava menjar a la boca, i es mesurava la quantitat de saliva produïda quan sentia un so).
Va crear un procés de condicionament: consistia a establir una connexió entre un estímul i un reflex. Es presentaven al mateix temps el timbre i el menjar. Finalment salivaven immediatament després d'haver sentit el timbre, sense que se'ls portés menjar, i el so del timbre havia substituït l'estímul original, el menjar.
El condicionament instrumental: Skinner, psicòleg nord-americà, va seguir la línia de Pavlov i va proposar una teoria més complexa que donava resposta a altres formes d'aprenentatge. Objectiu: el descobriment de les lleis que regeixen l'aprenentatge. Va crear la caixa de Skinner: una gàbia amb animals, on hi havia una palanca que, quan s'accionava, feia caure menjar a l'interior. Hi va tancar un ratolí, que accionava casualment la palanca i rebia una bola de menjar. Al cap de temps el ratolí havia après que si accionava la palanca hi havia menjar; si deixava de posar-hi menjar, quan accionava la palanca l'animal ja no feia l'acció. Això s'anomena condicionament instrumental.