Pèricles i Plató: Context Històric i Filosòfic de l'Atenes Clàssica

Castellà2,62 KB

Context històric

Context històric: Pèricles va ser un dels polítics i oradors més importants d'Atenes. Es va posar al front del partit demòcrata i va fer possible que la classe popular pogués accedir als càrrecs alts de l'Estat. Entre el 500 i el 479 a.C. es van produir les guerres mèdiques, en les quals els grecs, gràcies a l'ajuda d'Atenes, van aconseguir derrotar els perses. Després es produeix l'hegemonia d'Atenes.

Més tard, va tenir lloc la Guerra del Peloponès, que va enfrontar la Lliga de Delos, liderada per Atenes, contra la Lliga del Peloponès, liderada per Esparta. Atenes tenia una democràcia i Esparta una aristocràcia totalitària. Quan Atenes va ser derrotada, Esparta li va imposar l'oligarquia dels Trenta Tirans. Més tard es va restaurar la democràcia amb una revolta. Segons Plató, aquest govern era pitjor que l'anterior. Socrates va ser condemnat a mort, fet que va convèncer Plató de reformar l'organització política. La flota ateniesa va ser derrotada per Esparta, i Atenes no tornaria a recuperar el control de les rutes comercials ni el seu poder militar. Més tard, Atenes va ser sotmesa per l'imperi macedoni.

Context filosòfic

Context filosòfic: Alumne de Socrates i mestre d'Aristòtil, Plató va néixer a Atenes l'any 427 a.C. En una família aristocràtica que creia descendir dels déus, aYou 20 anys va conèixer Socrates. Aviat es va interessar per la política. Entre els Trenta Tirans tenia familiars i coneguts, però es va desil·lusionar quan van condemnar Socrates. Llavors va veure que la legislació i la moralitat estaven corrompudes i que només la filosofia pot mostrar on és la justícia. La seva filosofia té una finalitat política. A la seva Acadèmia educava els futurs governants-filòsofs; volia un estat on la mort de Socrates fos impossible.

Diàlegs

  • Joventut (399-389 a.C.): temes de caràcter socràtic i fidels al tema de la virtut (Protàgores, Apologia de Socrates). Viatja a Megara, Egipte, Itàlia, etc.
  • Transició (389-385 a.C.): introdueix elements de pròpia collita. Viatja a Siracusa i coneix Dió. Dionisi I el va vendre com a esclau i un amic el va rescatar; torna a Atenes i funda l'Acadèmia (Gorgias, Cràtil).
  • Maduresa (386-370 a.C.): mínima influència socràtica. Elabora la teoria de les idees i de l'estat (Fedó, Banquet, La República).

Descarregar

PDF Word HTML