El Període d'Entreguerres: Crisi, Feixisme i Conflicte Mundial

L'avanç de la democràcia

La major part dels estats que van néixer de la Primera Guerra Mundial van ser repúbliques democràtiques. En alguns països, el nombre de votants es va doblar gràcies al vot femení. Però aquest avanç democràtic va ser temporal.

• La creació d'estats va multiplicar les minories nacionals: països com Polònia reproduïen a menor escala el caràcter plurinacional de la monarquia austrohongaresa. La fragmentació de les forces polítiques dificultava el govern d'aquestes democràcies, que s'enfrontaven a l'agitació comunista i als cops de la dreta.
• Al final de la dècada, a molts països de l'est i sud d'Europa es van imposar règims autoritaris inspirats en Mussolini.

La més representativa de la postguerra era l'alemanya República de Weimar. Els alçaments comunistes van ser reprimits amb duresa, però l'amenaça més gran provenia dels nostàlgics de l'imperi, que tenien el suport de l'exèrcit. El 1923, Adolf Hitler va intentar donar un cop d'estat a Munic.

De Versalles a Locarno

Els primers anys de la postguerra van estar marcats per l'interès dels vencedors per mantenir la vigència del Tractat de Versalles. La intransigència en el pagament de compensacions va dur a l'ocupació francobelga del Ruhr.

• Els esforços d'alguns polítics per impedir una nova guerra es van cristal·litzar en els Acords de Locarno. La base era l'entesa francoalemanya.

Els EUA en els anys vint

En els anys vint, als EUA va predominar un sentiment aïllacionista: allunyats dels assumptes europeus, van reafirmar el seu domini sobre l'Amèrica Llatina i el Pacífic.

• A l'interior predominava el conservadorisme, que es va reflectir en el Ku Klux Klan i la promulgació de la Llei Seca, la qual va afavorir l'extensió de la màfia.

Cap al final de la dècada, l'economia va créixer i es va produir un boom financer; es van disparar les cotitzacions a nivells que no s'havien vist mai.

L'impuls tecnològic

Molts invents van arribar a les classes mitjanes gràcies a la difusió de l'electricitat, que va substituir el carbó com a font d'energia industrial i el gas en la il·luminació. Daten d'aquesta època els primers electrodomèstics, produïts a preu assequible gràcies a l'estandardització i al muntatge en cadena. Aquests mètodes, aplicats per Ford a la fabricació de vehicles, van revolucionar la indústria.

• L'impacte més profund el va tenir la ràdio, el primer mitjà de comunicació de masses.

Crisi del 1929

El crac de la Borsa de Nova York va significar l'arrencada de la major crisi econòmica de la història del capitalisme.

Causes

• El sistema capitalista pateix crisis cícliques.
• La guerra havia arruïnat Europa, i tots els països estaven endeutats i van reduir el consum.
• L'economia de Nord-amèrica va créixer als anys vint, però va provocar una crisi de superproducció. Els primers símptomes es van donar a l'agricultura.
• Va haver-hi una bombolla financera.

La Gran Depressió

La crisi es va estendre ràpidament per culpa de les fallides bancàries, que van provocar onades de pànic; però l'Estat no hi va intervenir, esperant que el mateix mercat restablís l'equilibri.

• Els bancs nord-americans eren els creditors d'Europa; la seva fallida va arrossegar el sistema financer europeu.

La depressió es va manifestar en dos fenòmens principals:

• La deflació: baixada de preus i salaris, senyal d'uns nivells baixíssims de demanda.
• L'atur: va arribar a xifres espectaculars a tot el món i va tenir una gran repercussió social i política.

Polítiques contra la crisi

Totes les fórmules per sortir de la depressió van fallir. L'únic que se sabia era que s'havia acabat l'era del liberalisme clàssic i la confiança en l'autoregulació del mercat. Als EUA, Roosevelt va guanyar les eleccions amb el New Deal (nou pacte), que incloïa mesures contra la pobresa.

• El feixisme semblava més eficaç lluitant contra la depressió que la democràcia: amb Hitler al poder i les fàbriques d'armament de guerra, la xifra de desocupats va baixar.

Les idees de Keynes

John Maynard Keynes fou l'economista més influent del segle; va ser un dels primers a proposar solucions a la crisi. En el seu llibre Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), advertia que totes les economies estaven interrelacionades i que la crisi també afectaria els vencedors.

• Argumentava que l'Estat havia d'intervenir en el mercat per corregir desequilibris i estimular l'activitat econòmica. Gràcies a la despesa pública, el mercat creixia.
• Proposava ajudar els desocupats amb subsidis; això estimulava la demanda, ja que els treballadors són alhora consumidors.

El feixisme: una ideologia nova

El feixisme era antiliberal, però es caracteritzava per un nacionalisme exacerbat i xenòfob:

• És una ideologia totalitària: nega els drets de l'individu davant l'Estat.
• La nació es defineix segons criteris ètnics o racials.
• L'Estat s'identifica amb el partit, i aquest, amb el líder.
• Els partits són moviments de masses.
• Accepta la propietat privada i el capitalisme.
• El feixisme nega les diferències de classe i defensa el corporativisme.

El nacionalsocialisme alemany

El nazisme, doctrina impulsada per Adolf Hitler, va sorgir del rebuig al Tractat de Versalles i de la teoria de la punyalada per l'esquena. Un factor clau del nazisme va ser el racisme extrem, que es va manifestar en l'extermini de sis milions de jueus (Holocaust). Les lleis racials, basades en els principis de l'eugenèsia, definien els drets de l'individu segons el grau de puresa racial. La raça ària, representada pels alemanys, tenia el dret de domini sobre totes les altres.

• El Partit Nazi era inicialment un grup d'ultradreta. Però l'impacte de la Gran Depressió va produir una greu crisi social que van aprofitar els partits més radicals.

Les agressions feixistes

L'època va estar marcada per una escalada d'agressivitat dels règims feixistes, units per un Pacte Antikomintern que volia aïllar l'URSS. El gran fracàs de la Societat de Nacions era degut a la seva incapacitat.

• El Japó va començar l'expansió creant un estat satèl·lit a Manxukuo.
• Itàlia va envair Abissínia (1935) i Albània (1939).
• Alemanya va restablir el servei militar obligatori (1935) i va remilitaritzar Renània (1936).
• L'antecedent més directe de la Segona Guerra Mundial va ser la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), en la qual van intervenir Mussolini i Hitler en suport del bàndol nacional.

La invasió de Polònia

El 1939, Hitler i Stalin havien concertat un pacte de no-agressió (Pacte Germano-Soviètic). El Tercer Reich havia aconseguit així neutralitzar Rússia a les portes d'un conflicte a la seva frontera occidental. L'1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia, fet que va marcar l'inici de la Segona Guerra Mundial.

La Guerra Llamp (Blitzkrieg)

Hitler va posar en marxa la Blitzkrieg (guerra llampec): atacs ràpids i coordinats per sorpresa amb forces cuirassades i suport aeri. Va ocupar països neutrals com Dinamarca i Noruega. L'èxit més important d'Alemanya va ser sobre França (maig-juny de 1940). Mentre França cobria la Línia Maginot, Hitler va atacar a través de les Ardenes i Bèlgica.

La invasió de l'URSS

Malgrat el pacte de no-agressió, Hitler va ordenar la invasió de la Unió Soviètica el juny de 1941 (Operació Barbarroja), considerant-ho un error tàctic crucial. Els soviètics van aplicar la tàctica de terra cremada i van retrocedir, mentre els alemanys avançaven fins a assetjar Leningrad i arribar als voltants de Moscou. La brutalitat de l'ocupació alemanya, que considerava els eslaus infrahomes, va impedir als nazis aprofitar el descontentament de molts soviètics contra la dictadura estalinista.

El desembarcament de Sicília

El juliol de 1943, les tropes aliades van desembarcar a Sicília i van començar la invasió d'Itàlia. Això va provocar la caiguda de Mussolini. Però els nazis van intervenir, van alliberar Mussolini i el van instal·lar al capdavant d'una república feixista titella (República Social Italiana o República de Salò) al nord d'Itàlia, que va resistir darrere de les línies alemanyes.

La fi de la guerra

Alemanya, ja sense aliats a Europa, era envaïda per tots els costats. Incapaç de revertir la situació, Hitler va decretar la resistència a ultrança i la destrucció total abans de lliurar territori. A l'abril de 1945, amb les tropes soviètiques entrant a Berlín, Hitler i els seus col·laboradors més propers es van suïcidar al búnquer de la Cancelleria. El nou govern alemany, encapçalat per l'almirall Dönitz, es va rendir de manera incondicional el 8 de maig de 1945.

• Al Pacífic, el curs dels esdeveniments va donar un gir radical a causa de l'ús de la bomba atòmica, desenvolupada als Estats Units en competició amb Alemanya. Les bombes sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost) van forçar la rendició del Japó el 2 de setembre de 1945, posant fi a la Segona Guerra Mundial.

Vocabulari

Ku Klux Klan

Organització terrorista d'extrema dreta, racista i xenòfoba nascuda als EUA.

Llei Seca

Prohibició de la fabricació, venda i consum de begudes alcohòliques als EUA (1920-1933).

Gramòfon

Aparell que permetia reproduir música gravada en discs, popularitzat a principis del segle XX.

Bombolla financera

Sobrevaloració d'actius financers (com les accions) deguda principalment a l'especulació.

Corporativisme

Doctrina socioeconòmica que propugna una organització de la societat en corporacions o gremis professionals, sota control estatal, negant la lluita de classes.

Irredemptisme

Forma de nacionalisme dirigida a l'annexió de territoris d'altres estats que es consideren culturalment o històricament pertanyents a la nació pròpia.

Punyalada per l'esquena (Dolchstoßlegende)

Teoria conspirativa de la dreta nacionalista alemanya segons la qual la derrota a la Primera Guerra Mundial no va ser responsabilitat de l'exèrcit, sinó de la traïció de polítics civils (especialment socialistes, comunistes i jueus) a la rereguarda.

Eugenèsia

Pseudociència que pretén la millora de les qualitats hereditàries de l'espècie humana mitjançant mètodes selectius, sovint amb connotacions racistes i discriminatòries.

SS (Schutzstaffel)

Organització paramilitar, policial, política, penitenciària i de seguretat al servei d'Adolf Hitler i del Partit Nazi, responsable de nombrosos crims contra la humanitat.

Gestapo (Geheime Staatspolizei)

Policia secreta oficial de l'Estat nazi alemany, que va instaurar un règim de terror a Alemanya i als països ocupats.