Pestalozzi i Froebel: Pedagogia i Influència en l'Educació
Pestalozzi i Froebel
La pedagogia de Pestalozzi
Alguns trets característics de la pedagogia de J. Heinrich Pestalozzi (1746-1827) mostren una gran influència rousseauniana. Són els següents:
- Educació natural basada en l’experiència: Cal harmonitzar l’educació amb la naturalesa de l’infant. El nen ha de construir coneixement partint de les dades de l’experiència.
- Educació integral: Pestalozzi va definir l’educació integral com l’equilibri de les forces moral, física i espiritual. L’educació ha de cercar que totes les capacitats es desenvolupin en interacció. Així, la capacitat de raonar, per exemple, és inseparable de la capacitat d’estimar, de tenir judici moral o d’assolir destreses corporals.
- Importància del mètode i de la intuïció en l’ensenyament: La intuïció és la base de l’ensenyament i de l’aprenentatge, i Pestalozzi la concep com l’activitat infantil que permet representar-se les coses, captar i fer seves les percepcions d’allò que l’envolta i construir sabers a partir de les experiències. Recull la influència de Comenius i afirma la importància del mètode en l’aprenentatge. Del seu mètode, que explica en l’obra Com Gertrudis educa els seus fills (1801), podem destacar el següent:
- Cal anar del que és més simple al més complex.
- S’ha de distingir el que és important del que és accessori.
- Cal fer intervenir el màxim de sentits per obtenir informació de les coses que ens envolten.
- És convenient la instrucció mútua i el coneixement significatiu i la vinculació del llenguatge en tots els aprenentatges.
- Importància de la col·lectivitat: La pedagogia de Pestalozzi té un sentit social: Entén l’educació del poble com un mecanisme per transformar les seves condicions de vida; es converteix així en un avançat en la idea de l’educació al servei de la transformació social.
- Valor pedagògic del treball: En les seves experiències com a mestre i director d’asils d’infants, Pestalozzi va introduir les activitats de treball manual juntament amb les estones d’aprenentatge intel·lectual. Creu que el treball és molt necessari en la formació de la personalitat humana i en el procés de socialització i integració de l’individu en la societat. La combinació entre ensenyament i producció tindrà una gran influència en l’educació occidental dels s. XIX i XX.