Pietat de Miquel Àngel (1498–1499) — Escultura de marbre a Sant Pere

Pietat de Miquel Àngel (1498–1499)

La Pietat és una escultura exempta creada per Miquel Àngel entre els anys 1498 i 1499. De marbre i de tema religiós, pertany a l'estil renaixentista. Es conserva a la Basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Descripció

Les dues figures dibuixen una composició piramidal que exemplifica la perfecció de l'equilibri clàssic. El cos nu de Crist descansa a la falda de Maria, amb el braç dret i les dues cames penjant. El seu rostre és serè, sense cap expressió de dolor, igual que el de Maria, que, amb el cap cot, no adreça la mirada a l'espectador. Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa platònica —ideal— amb la qual l'autor vol comunicar el concepte de perfecció.

El treball de modelat del marbre aconsegueix una sensació de dinamisme i flexibilitat. També són excel·lents la precisió i la nitidesa amb què tracta tots els detalls anatòmics del cos de Crist: la musculatura, les venes del braç i els estigmes de la Passió. Aquest resultat sembla encara més extraordinari si es coneix la manera de treballar de l'artista: partint d'un bloc de marbre del qual obtenia a poc a poc les figures, a base d'anar-ne llevant el material sobrer.

Iconografia

La pietat és la representació iconogràfica de la Mare de Déu amb el cos mort de Jesús a la falda, després del davallament de la creu. Aquesta imatge no procedeix de cap dels evangelis sinó que es basa en una idea pròpia dels místics del s. XV, que suposaven que Maria havia acollit entre els seus braços el cos del seu fill després del davallament. Per tal de simbolitzar la puresa virginal i la bellesa ideal, Miquel Àngel representa Maria molt jove.

Tècnica i estil

A partir de l'escultura clàssica, Miquel Àngel va perfeccionar al màxim la representació de l'anatomia humana i va conferir a les figures una força expressiva i el dinamisme característics del període hel·lenístic grec. El contrast entre la serenitat i la idealització formal amb els detalls anatòmics molt treballats és una de les claus de l'obra.

• Composició: piramidal i equilibrada.
• Expressió: serena i idealitzada.
• Detall anatòmic: musculatura, venes i estigmes tractats amb gran precisió.
• Tècnica: modelat en marbre a partir d'un bloc únic.
• Element notable: el braç aparentment ingràvid de la figura de Jesús.

Influència

Miquel Àngel va preludiar el marianisme; la influència d'aquest corrent va transcendir l'àmbit de l'escultura i es va fer visible en altres arts. Per exemple, el tractament del braç ingràvid de la figura de Jesús al grup escultòric de la Pietat és un recurs expressiu que va ser remarcable i reproduït posteriorment en diferents formulacions artístiques.

Conclusions: La Pietat de Miquel Àngel és una obra exemplar del Renaixement per la seva síntesi entre l'estudi anatòmic, la inspiració clàssica i la intenció espiritual. El resultat és una peça que comunica perfecció formal i profunditat emotiva alhora.