Planificació Urbana: Tipus de Plantes i Models a Espanya

La planificació de les ciutats

Tipus de planta urbana

Les ciutats poden créixer sense ordre ni planificació, amb el resultat de carrers estrets i sinuosos (el que es coneix com a planta irregular). Aquest tipus de planta sovint respon a condicionaments topogràfics del terreny. A Europa, es correspon amb les zones medievals de les ciutats i, als països subdesenvolupats, amb els barris de barraques bastits a corre-cuita pels nouvinguts a les ciutats.

Generalment, però, es procura sotmetre el creixement urbà a una planificació. A continuació, es descriuen alguns models de planta:

Planta radioconcèntrica

Els carrers se situen radialment i concèntricament a l'entorn d'un nucli central on s'ubiquen les activitats principals de la ciutat. Aquestes ciutats solen tenir un origen medieval i es configuren a partir d'una catedral, un castell, un mercat, etc.

Planta ortogonal

Els carrers, rectes, es tallen perpendicularment i formen illes de cases. Aquest model respon a espais planificats de nova urbanització i es va utilitzar a la Roma i la Grècia clàssiques, a les ciutats colonials americanes i als eixamples europeus del segle XX.

Planta lineal

Models de ciutat a Espanya

Dos d'aquests models de planta els podem trobar a Espanya: el model ortogonal de l'Eixample (com el de Barcelona) i el model lineal de la Ciutat Lineal de Madrid.

L'Eixample (Barcelona)

L'Eixample va ser concebut per Ildefons Cerdà el 1859 per tal de planificar l'ampliació de Barcelona. Presenta les següents característiques principals:

• Traçats ortogonals.
• Carrers amples.
• Alguns carrers diagonals per tal de facilitar els desplaçaments.
• Illes de cases àmplies amb espais verds interiors (inicialment previstos).
• Equipaments i serveis (centres cívics, mercats, hospitals, escoles, etc.) distribuïts de manera equitativa per tota la ciutat.

Malgrat que els espais verds interiors previstos sovint van cedir davant els interessos especulatius dels propietaris, l'Eixample va ser un èxit com a model de planificació. Moltes altres ciutats (com ara Madrid el 1860 i Sant Sebastià el 1864) van imitar les idees de Cerdà i van construir els seus propis eixamples.

La Ciutat Lineal (Madrid)

La Ciutat Lineal va ser ideada per Arturo Soria el 1882 per tal d'urbanitzar una part de Madrid. Es configura al llarg d'un eix central pel qual passen els mitjans de transport i els serveis bàsics.