Plans Urbanístics, Classificació del Sòl i Morfologia Urbana

Plans Urbanístics: Definició i Funcions

Els plans urbanístics són un document tècnic amb una dimensió política i legal que concentra totes les disposicions i les propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat. Inclouen els procediments necessaris per renovar els barris construïts, fer-los més moderns o resoldre els problemes heretats.

Aquests plans es poden classificar en quatre tipus:

• Condicionat
• Correctiu
• Prospectiu
• Normatiu

Dins dels plans, tenen molta importància els transports públics i el desenvolupament de la viabilitat del transport privat. També cal preveure el proveïment de serveis i equipaments, i inclouen les normatives i ordenances d’edificabilitat. A més, necessiten els plans parcials, que permeten actuar amb més detall sobre zones concretes de la ciutat, ja sigui en barris sencers o en places petites.

Classificació del Sòl Urbà

A Espanya, els plans d’urbanisme qualifiquen el sòl en quatre categories principals:

• Sòl urbà: És el que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers definit. Disposa de subministraments d’aigua i electricitat. És la part que ja veiem edificada.
• Sòl urbanitzable: Són els terrenys que en un futur més o menys immediat podran ser urbanitzats, seguint les directrius del pla.
• Sòl no urbanitzable: Es refereix al sòl que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera. Inclou zones protegides, ambientals o històriques.
• Sistemes generals: Terrenys destinats al funcionament general del municipi, com la xarxa viària, zones verdes, serveis i equipaments.

Conceptes d'Ubicació Urbana: Emplaçament i Localització

Emplaçament: És el lloc físic concret on es troba una ciutat.

Localització d’una ciutat: És la seva situació respecte a altres llocs o punts geogràfics.

Morfologia Urbana: Tipus de Plànols de Ciutat

Plànol Irregular (Ciutat Preindustrial)

Aquest plànol prové del món occidental i coincideix amb la part antiga de les ciutats, fent referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval. Es caracteritza per:

• Carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós.
• Encara hi ha nombroses ciutats espanyoles amb un perímetre emmurallat medieval, com Lugo, Càceres o Àvila.

Tot i que amb el pas del temps s’hi han anat introduint canvis (els carrers s’adapten a les exigències modernes del trànsit i una part dels habitatges s’han remodelat i proveït dels serveis indispensables), els sectors monumentals són zones d’interès artístic que es converteixen en barris museu per a turistes i per als seus habitants.

Plànol Radiocèntric

Aquests plànols parteixen a vegades de la centralitat d’un edifici o d’un monument històric que actua com a punt central. D’aquest punt parteixen carrers i avingudes, com si fossin radis, fins a arribar a diversos racons de la ciutat.

Aquest model es completa i es perfecciona amb l’obertura de vies concèntriques, conegudes com a cinturons urbans, que permeten la connexió amb diversos barris sense necessitat d’haver de passar pel centre de la ciutat. Exemples de ciutats amb plànols radiocèntrics són: Moscou, Amsterdam i Vitòria.

Plànol Ortogonal (Reticular o Quadrícula)

Aquest tipus de plànol va tenir èxit al principi del segle XIX gràcies als espanyols a les colònies americanes, tot i que també n'hi va haver a Grècia i a la Roma clàssica. Moltes ciutats van enderrocar les muralles per fer el traçat d’eixamples, un model que també va ser important al segle XX.

S’anomena també plànol reticular o quadrícula i presenta una forma simple, on els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Això fa que els habitatges siguin quadrats o rectangulars i tinguin una forma més ordenada. La quadrícula afavoreix els desplaçaments pels eixos verticals i horitzontals, però complica els trajectes transversals; per això, sovint s’afavoreix l’obertura de vies en diagonal.

Un exemple destacat és L’Eixample de Barcelona, el més conegut d’Espanya, dissenyat per l’enginyer Ildefons Cerdà. Altres ciutats amb aquest tipus de traçat són: Pamplona, Lleó, Màlaga i Santander.