Plató: Cosmologia, Teoria del Coneixement i Filosofia Política

Física i Cosmologia Platònica

Plató es pregunta per què el món sensible és una còpia del món intel·ligible i suggereix algunes hipòtesis:

• Podria ser causat per l'atzar.
• Podria ser perquè el món intel·ligible actua en el sensible.

Va arribar a una única hipòtesi raonable: l'existència d'un ésser intel·ligent, un agent còsmic anomenat Demiürg (la seva existència no es pot demostrar empíricament). Aquest agent, amb els seus poders, ha comprès el món de les Idees i l'ha plasmat en el món físic, creant així l'ordre. Aquest ordre del cosmos és global i total, i es manifesta en el cosmos geocèntric.

Teoria del Coneixement (Epistemologia)

Plató proposa dues explicacions principals sobre com adquirim el coneixement:

Explicació Empírica

És aquella en què tenim una sensació; aquesta sensació, a través d'un filtratge, es queda amb allò comú de les idees i es guarda en la ment. Quan torna a aparèixer aquesta sensació, la ment busca en el record i ho recorda.

Explicació Innatista (Reminiscència)

És aquella en què ja tenim unes idees innates i, quan tenim una sensació, aquesta actua com a estímul per al record de la Idea, permetent-nos identificar què és.

Arguments a Favor de l'Inatisme

Diàleg Menó: La Reminiscència

El Menó defensa l'explicació innata argumentant que si es fan preguntes correctes i ben formulades a una persona que desconeix un tema, aquesta persona acabarà trobant la resposta per si sola. És a dir, haurà recordat el que ja havia adquirit abans de néixer. El coneixement es troba en l'ànima i l'acte de conèixer és recordar.

Diàleg Fedó: La Imperfecció Sensible

El Fedó defensa l'explicació innata negant l'empírica, ja que les sensacions que captem no són perfectes, sinó imperfectes, i només la Idea és perfecta. Els sentiments són imperfectes i els coneixements són perfectes. Quelcom perfecte no pot sorgir d'una causa imperfecta (la causa ha de ser superior o igual a l'efecte). Per tant, els coneixements ja els tenim a la ment des que naixem.

Els Períodes de l'Obra de Plató

L’obra de Plató es desplega en quatre grans etapes:

Període Socràtic

Les primeres obres de Plató són els diàlegs socràtics, anomenats així perquè reflecteixen més el pensament de Sòcrates que el del propi Plató, que encara no té un pensament del tot independent del mestre.

Diàlegs més importants:

• Apologia de Sòcrates
• Critó
• Eutifró
• Protàgores

Període de Transició

Plató comença a expressar-hi el seu propi pensament i no tant el de Sòcrates.

Diàlegs:

• Menó
• Gòrgies
• Cràtil

Període de Maduresa

Expressió plena del pensament platònic, incloent-hi la Teoria de les Idees.

Diàlegs:

• La República
• Fedó
• Fedre
• El Convit

Període de Vellesa

Revisió crítica del seu pensament, especialment de la Teoria de les Idees.

Diàlegs:

• Timeu
• Teetet
• Parmènides
• Sofista
• Les Lleis

La Finalitat Política de la Filosofia Platònica

Tot filòsof té un fi que l'impulsi a estudiar la filosofia. Plató explica les seves vivències polítiques a partir de les quals extreu unes conclusions finals.

Plató va dedicar la seva vida a la filosofia, inicialment per aprendre i poder exercir algun càrrec a la política. Després es va adonar que li agradava la filosofia i que estava fet per a això. Un punt de referència crucial va ser el seu mestre i educador, Sòcrates, que era molt fidel i honest, i lluitava pels drets dels ciutadans.

Vivències Polítiques de Plató

Plató va experimentar tres moments polítics clau a Atenes:

1. Democràcia: No hi participa per no tenir l'edat.
2. Tirania dels Trenta (Oligarquia): Li demanen la participació en el govern. Ell, tot i la seva inexperiència, tenia plena confiança en la justícia, però al final va veure que era un govern amb moltes injustícies (especialment amb l'actuació contra Sòcrates).
3. Democràcia Restaurada: Encara té el desig de dedicar-se als assumptes polítics, però amb poc entusiasme. Tot i ser més moderada, hi ha injustícies (culminant amb la mort de Sòcrates).

Conclusions Polítiques

A partir d'aquestes experiències, Plató conclou que és molt difícil administrar els assumptes públics amb justícia per a tothom, i que hi ha un mal govern generalitzat. Per aconseguir la justícia, és necessària una reforma radical. Plató arriba a la conclusió filosòfica que un govern serà just només si el governa un filòsof, ja que els filòsofs són els més savis i els únics que tenen una visió clara de la Justícia (la Idea de Justícia).

La democràcia restaurada recupera les mateixes lleis d’abans i està sota la denominació d’Esparta. Plató creu que un estat amb democràcia pot ser molt cruel, ja que a base de vots van portar el seu mestre a la mort. Per això, està decebut de la democràcia.

L'Origen de la Polis i la Justícia

Plató busca un govern just i una societat justa que funcioni. Es planteja una metodologia per trobar un govern just. El mètode que busca hauria de ser aplicat per una persona capaç, i tot i que dubten de ser-ho, ho intentaran.

Definició de Polis i Justícia

La Polis (ciutat) és la societat organitzada, un Estat. Plató compara la societat i l’individu per comprendre la justícia. Si aquesta comparació és certa, vol dir que hi haurà justícia en tots dos llocs. La justícia s’aplica només a persones, ja que la natura no pot ser justa o injusta.

Definim justícia com allò que és un conjunt de persones que viuen juntes amb la finalitat de viure sense problemes, amb una igualtat. Però és impossible trobar una justícia perfecta; per tant, només podrem aconseguir-ne una que s’hi apropi.

La Justícia Individual i Social

Dividim la justícia en dos tipus: individual i social. La justícia individual la trobarem a través de la justícia social, perquè així serà més fàcil. La finalitat serà saber què és la justícia universal, en general. Veient com es desenvolupa una ciutat, comprendrem com neix la justícia i la injustícia. Mirarem el gran per llegir allò petit, per descodificar. La raó necessita l’ajut de la credibilitat i la imaginació; amb l'ajuda del gran podrem descodificar allò petit.

Plató utilitza Sòcrates com a personatge literari per expressar les seves idees durant un període. A partir del període de transició, va començar a expressar les seves pròpies idees. Buscarem la justícia universal a través de la justícia social i després a la individual. Plató fa una simulació: construirà una ciutat per veure en aquest procés què és la justícia.

Origen de la Ciutat (Polis)

Una persona sola no pot ser autosuficient perquè no pot satisfer totes les seves necessitats. Per tant, necessita l'ajuda d’altres individus. Quan un humà neix, aprèn, i això demostra que no hi ha autosuficiència, ja que si en néixer ens haguéssim de criar sols, moriríem. Per tant, els primers anys són on aprenem allò bàsic i fonamental. L’ésser humà neix de tal manera que està programat per viure en societat. La paraula que va utilitzar Plató és innata.

Plató va veure clar que som animals socials, és a dir, que no podem viure sense una perspectiva social interna. L’home és social per naturalesa, no és autosuficient! Una societat és un conjunt de persones que s’ajunten. La societat és l’origen d’un estat, perquè l’ésser humà neix en societat. Des que hi ha l’home, hi ha la societat (per Plató, una societat mínima és de 4-5 persones).

Necessitats i Divisió del Treball a la Polis

A la societat no hi ha una forma exacta de tasques, però en aquesta societat que haurà creat Plató, hi ha d’haver una divisió del treball. Així, a part que s’estalviaria temps, una persona no pot fer totes les feines alhora ni fer-les tan perfectes com si cada individu s’especialitzés en un ofici. Cadascú té una especialitat i unes qualitats diferents que domina.

El treball s’ha d’organitzar segons les habilitats i la capacitat natural de l’humà. Com més temps hi dediquem, més eficàcia tindrem. Guanyem temps si ens repartim la feina i fem millor feina, així guanyem oportunitats. S’han de fer les coses quan toca. La distribució del treball és fonamental. D’aquesta manera contribuïm a viure millor en una societat.

La Cadena de Necessitats i Oficis

És una cadena de necessitats la qual requereix una divisió de treballs. Per Plató, cadascú domina un ofici. Són necessaris els aliments, l’habitatge, el metge, els artesans i la vestimenta. També els animals per a l'agricultura, el transport per als ramaders i el teixidor per a la roba. Segons Plató, les societats primitives eren vegetarianes, però s’equivoca, ja que els humans som omnívors i carnívors, i provenim d’espècies herbívores i carnívores.

Tasques Essencials a la Polis

A la polis necessitarem individus amb capacitats específiques:

• Comerciants: Encarregats d’importar i exportar productes.
• Encarregats Marítims (Mariners): Han de tenir capacitat d’orientació.
• Mercaders: Venen els productes del pagès, artesà, etc. (compren al pagès i ho venen a la plaça, per exemple). Han de tenir la capacitat de comunicar.
• Assalariats: Fan feines de descàrrega o que requereixen esforç físic. Han de tenir la capacitat de força física.
• Ramaders: Han de tenir facilitat amb els animals.