Plató i Descartes: Dualisme, Ànima i Dubte Filosòfic

Comparació Filosòfica: Plató i Descartes

L'Ésser Humà: Dualisme Antropològic

Tant Descartes com Plató defensen el dualisme antropològic, una postura en la qual coincideixen racionalistes, empiristes i científics com Galileu. Això implica que ambdós filòsofs sostenen que l'ànima és una substància diferent del cos, però que, d'altra banda, es troben unides formant un tot únic. També defensen, l'un com l'altre, que l'ànima és la part característica i exclusiva de l'home.

D'altra banda, presenten certes diferències significatives:

Fonamentació del Dualisme

• Plató es basa en una fonamentació objectiva, on l'ànima i el cos pertanyen a mons separats: l'ànima al món intel·ligible (portador de la veritat) i el cos al món sensible (del qual no ens hem de fiar, ja que els sentits ens enganyen).
• Descartes, en canvi, fa una objecció defensant que es tracta d'una fonamentació subjectiva i que l'home és una única realitat substancialment doble. D'una banda, l'ànima és una substància pensant, inextensa, i comporta llibertat; però d'altra banda, el cos és extensió i determinisme.

Naturalesa i Divisió de l'Ànima

• Plató defensa una divisió tripartida basada en la naturalesa de l'ànima: la raó, la voluntat i el desig.
• Descartes, en canvi, defensa que l'ànima es basa en el pensament i la raó (portadors de la veritat) i que els sentits i la imaginació (que són dubtosos) són només modes de pensament.

Relació Ànima-Cos

• Plató defensa que el cos actua com una presó de l'ànima; la seva relació és accidental. També diu que cal un procés per a la purificació o millora d'aquesta.
• En canvi, Descartes s'hi oposa dient que aquesta relació és estreta, és a dir, es basa en l'interaccionisme, on ànima i cos —tot i ser independents— es comuniquen a través de la glàndula pineal, al cervell.

La Transmigració de l'Ànima

Per últim, Plató afegeix una tesi orfopitagòrica, la qual ens parla de la transmigració de l'ànima. Segons aquesta, l'ànima existeix abans que el cos i continuarà existint un cop el cos hagi mort.

Dubte Metòdic vs. Escepticisme

Semblances

• El coneixement només és vàlid si té un fonament últim, que els escèptics no troben.
• Ambdós presenten dubtes en relació als sentits i la validesa dels judicis.

Diferències

• El dubte escèptic s'instal·la en el dubte a fi de demostrar la infertilitat del coneixement humà. Pren en consideració els errors habituals en el coneixement.
• El dubte metòdic de Descartes és un mitjà per a trobar un fonament sòlid. És voluntari i hiperbòlic.