Pobles preromans i Conquesta Hispanoromana: Fenicis, Grecs, Tartessos, Ibers, Celtes i Visigots

Pobles Preromans a la Península Ibèrica

Els Fenicis

Aquests pobladors de l'extrem oriental de la Mediterrània (actual Líban) van iniciar els primers viatges per aquest mar cap a l'any 1000 a.C. A mitjans del segle IX a.C., van arribar a la costa mediterrània peninsular, fundant Gàdir (Cadis), la més important de les seves colònies, i posteriorment altres com Cartago a la costa nord d'Àfrica, i des de Catalunya fins a l'estret de Gibraltar: Màlaca (Màlaga), Sexi i Abdera.

Destacaven en el comerç i les seves principals contribucions van ser: la creació de fàbriques per salar i conservar peix, la construcció de salines, la generalització de l'ús del ferro, noves tècniques ceràmiques i la introducció de l'escriptura alfabètica.

Van rivalitzar amb els grecs pel control del comerç i, després de diversos enfrontaments, es van replegar cap al sud. Quan Tir va ser ocupada pels assiris al segle VII a.C., els enclavaments fenicis de la península van passar a dependre de Cartago. Van conquerir Eivissa, important centre d'intercanvi comercial, i van fundar Carthago Nova (Cartagena), principal enclavament a la península, per controlar el comerç amb els indígenes i impedir l'assentament grec al sud.

Els Grecs

Procedents de Massàlia (Marsella), van arribar al 600 a.C. i es van instal·lar al golf de Roses i a la costa oriental, fundant Empòrion, Rhode i Hemeroskopeion. Van influir notablement en els pobles indígenes, encunyant monedes acceptades a tot el Mediterrani. Empòrion va ser un centre comercial important, canviant l'economia indígena: compraven cereals i venien manufactures, introduint l'olivera, la vinya, l'ase i la gallina.

El Regne de Tartessos

La població es va concentrar a l'entorn de l'actual Huelva, creixent ràpidament amb l'explotació de les mines de plata, i al voltant de l'actual Sevilla. La cultura tartèssia es va desenvolupar entre els segles XII i VI a.C. L'existència d'un excedent econòmic va determinar les diferències socials: terratinents, artesans, comerciants i esclaus. Practicaven una agricultura evolucionada, treballaven els metalls, coneixien l'escriptura, explotaven mines de coure, or i plata, comerciaven amb estany i eren bons navegants i pescadors. La causa de la seva desaparició al segle V a.C. és desconeguda.

Els Indoeuropeus

Procedents del centre d'Europa, van migrar en diverses onades des de finals del segle XI a.C. fins a finals del segle V a.C., establint-se a Catalunya, la vall de l'Ebre, la Meseta i la vall del Duero. Compartien rituals funeraris (enterrament en camps d'urnes), llengua, coneixements de metal·lúrgia del ferro i una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. Van introduir l'arada.

Els Ibers

A partir del segle V a.C., van habitar la costa mediterrània (laietans, edetans, turdetans...). La seva cultura mostra influències fenices i gregues. Tenien un llenguatge similar, ceràmica pintada, escultura i rituals funeraris d'incineració. Els poblats, situats en llocs elevats, tenien muralles, habitatges, necròpolis i santuaris. L'economia era agrícola i ramadera, amb eines com l'arada i l'aixada. El comerç va impulsar la creació de moneda pròpia i la Via Hercúlia. Destacaven en la metal·lúrgia del ferro. La societat s'organitzava segons el poder econòmic, polític i militar, amb la monarquia com a forma política més freqüent. L'art es centrava en l'escultura i la pintura sobre ceràmica.

Els Celtes

Van ocupar el centre, oest i nord (celtibers, càntabres, lusitans, asturs, galaics). D'origen indoeuropeu, s'instal·laven en zones altes amb doble muralla defensiva. L'economia es basava en la ramaderia (llana i bovina), excepte a la Meseta, on era agrícola (cereals). Coneixien la metal·lúrgia del ferro i l'economia era d'autoconsum. Eren sedentaris o nòmades (ramaders). S'organitzaven en tribus i clans governats per una aristocràcia guerrera. No coneixien l'escriptura ni la moneda.

La Conquesta Hispanoromana

La conquesta romana es va realitzar en diverses etapes:

Primera Etapa (218-202 a.C.)

Després de l'atac cartaginès a Sagunt, aliada de Roma, es va iniciar la Segona Guerra Púnica. Roma va enviar legions comandades per Publi Corneli Escipió, desembarcant a Empòrion al 218 a.C. per tallar els subministraments cartaginesos. Durant dotze anys van lluitar contra els cartaginesos, controlant ciutats ibèriques: Sagunt (214 a.C.), Cartago Nova (209 a.C.) i Gàdir (206 a.C.). Entre el 202 i el 197 a.C., Roma va controlar la costa mediterrània, administrant el territori des dels Pirineus fins al Guadiana, obtenint grans beneficis econòmics.

Segona Etapa (154-133 a.C.)

Els abusos romans van provocar enfrontaments amb pobles ibers, especialment a Lusitània i Celtibèria.

Guerres Lusitanes (154-137 a.C.)

Iniciades per incursions lusitanes al sud, liderades per Viriat, qui va derrotar els romans. Roma va subornar lloctinents de Viriat per assassinar-lo, debilitant l'exèrcit lusità i aconseguint la seva derrota.

Guerres Celtibèriques (154-133 a.C.)

Molt llargues per la resistència numantina, recolzada per altres pobles. El cònsol Escipió Emilià va eliminar la resistència després de la presa de Numància (133 a.C.). Roma va ocupar les terres fins a la serralada Cantàbrica. Al 123 a.C., Cecili Metel va iniciar la conquesta de les Illes Balears. Roma controlava tota la península excepte el nord i nord-est. Al segle I a.C., la conquesta es va associar a conflictes interns de la República Romana, amb la intervenció de poblacions indígenes, com en la guerra entre Cèsar i Pompeu al sud.

Tercera Etapa (29-19 a.C.)

L'objectiu era sotmetre els pobles del nord, que van resistir durant anys.

Guerres Cantàbriques (29-19 a.C.)

Sota l'emperador August, els pobles del nord van ser sotmesos. La derrota va comportar dura repressió i destrucció de poblats. Per reprimir les rebel·lions, Roma va establir legions permanents (Legió VII Gemina a Asturica Augusta). Amb la conquesta i esclavització de les comunitats del nord, Roma es va assegurar l'explotació de les mines del riu Sil.

Organització Econòmica

Durant la dominació romana, la població va créixer fins a gairebé set milions d'habitants, gràcies a l'augment de la producció agrícola i el desenvolupament del comerç. La terra era símbol de prestigi i riquesa. Els colons van ocupar terres, explotant els recursos i impulsant el creixement agrícola. Es van construir canals de regadiu, s'utilitzaven eines modernes, adobs i rotacions de cultius. La Tarraconense i la Bètica eren famoses pels vins i olis exportats a Roma. La pesca i l'artesania (ceràmica, vidre) van augmentar. El comerç incloïa l'exportació de minerals i esclaus. Hispània importava manufactures, ceràmica, armes i teixits.

Divisió Provincial

Inicialment, Hispània es va dividir en Citerior i Ulterior. Al 27 a.C., es va dividir en Tarraconense (Tarraco), Lusitània (Emèrita Augusta) i Bètica (Còrdova). Al Baix Imperi, es va dividir en cinc províncies: Tarraconense, Gallaecia (Bracara Augusta), Lusitània, Bètica i Cartaginense (Carthago Nova). Al 385, es va crear la Baleàrica (Pollentia). Les províncies eren explotades en benefici de Roma, governades per un pretor assessorat per una assemblea. Un questor gestionava la hisenda provincial i realitzava el cens.

Els Visigots

Unificació Territorial

Leovigild va intentar assegurar la sobirania visigoda sobre tota la península. Al nord-oest hi havia el regne sueu, al sud-est els bizantins, al nord els càntabres i vascons, i els francs amenaçaven des del nord dels Pirineus. Leovigild va vèncer els sueus (585), annexionant el seu territori, va realitzar expedicions contra els vascons (sense èxit) i va conquerir places bizantines al sud. La unificació total es va aconseguir amb Suintila, que va derrotar els vascons i va expulsar els bizantins.

Unificació Jurídica

Leovigild va derogar la llei que prohibia els matrimonis mixts i va unificar la jurisdicció. Es van mantenir els codis d'Alaric II (hispanoromans) i d'Euric (visigots). Recesvint va crear una llei comuna, vigent fins a l'Edat Mitjana.

Unificació Religiosa

Leovigild va intentar imposar l'arrianisme sense èxit. Recared va aconseguir la unitat religiosa al II Concili de Toledo, on es va acceptar el cristianisme com a religió oficial. Malgrat alguns aixecaments, es va aconseguir la unitat religiosa.

Formació dels Primers Regnes Cristians

Nobles hispanovisigots refugiats a la serralada Cantàbrica van resistir el domini islàmic. Pelagi va derrotar els musulmans a Covadonga (722). Alfons I i Alfons II van crear el Regne d'Astúries, independent de l'emirat. Alfons III va ocupar el territori fins a la vall del Duero. Ordoni II va traslladar la capital a Lleó (914). Es va fortificar l'est de la Meseta, creant el comtat de Castella, que es va independitzar amb Fernán González a mitjans del segle X. Es va impulsar el repoblament lliure. Carlemany va crear la Marca Hispànica. Navarresos i aragonesos es van independitzar dels francs. Al 817, es va crear el comtat d'Aragó. Al 839, el Regne de Pamplona (futur Navarra). Guifré el Pilós va fer els seus càrrecs hereditaris. Borrell II va iniciar els comtats catalans (987). El regne de Sanç III es va dividir entre els seus fills. Ferran I va unir Castella i Aragó, que es van separar a la seva mort. Alfons VI els va reunificar (1239) com a Corona de Castella. Petronila i Ramon Berenguer IV van unir Aragó i els comtats catalans, formant la Corona d'Aragó. Al segle XI, el califat de Còrdova va entrar en decadència. Els regnes cristians van atacar els regnes de taifes, que van pagar paries. Als segles XI i XII, els cristians van conquerir la vall del Tajo i l'Ebre. Almohades i almoràvits van intentar restablir el poder musulmà. Castella va conquerir Toledo, Portugal Lisboa, Aragó Saragossa, i Barcelona Lleida i Tortosa.

Expansió i Crisi dels Regnes Cristians (segle XIII)

El segle XIII va ser d'expansió cristiana, especialment després de la derrota almohade a les Navas de Tolosa (1212). Jaume I va conquerir Mallorca (1231), València (1235-1245) i Múrcia. Ferran III va conquerir Còrdova (1236), Jaén (1246) i Sevilla (1248). Portugal va conquerir l'Algarve. Només el regne nassarita de Granada quedava en mans musulmanes. La població musulmana va fugir o va ser expulsada. Es va impulsar el repoblament senyorial (Extremadura), amb ordes militars a la vall de l'Ebre i València. Mudèjars i moriscs van romandre. Pere el Gran va conquerir Sicília (1282) i Jaume II Sardenya.

Les Corts de Castella i Aragó

A Castella, la monarquia tenia més poder. La unificació va centralitzar l'administració i va crear un dret general (Codi de les Partides, 1348). La monarquia podia legislar sense les Corts. A la Corona d'Aragó, el pactisme limitava el poder reial. Pere II va donar poder legislatiu a les Corts a finals del segle XIII. Les Corts tenien tres braços (noblesa, clergat i burgesia). A Castella eren consultives. A Aragó, cada regne tenia les seves Corts amb poder legislatiu i de votació d'impostos.