El Poema: Característiques, Recursos i Poesia de Postguerra
El Poema: Característiques i Recursos
Un poema és una composició literària de temàtica diversa i extensió variable que s’escriu en vers, amb un nivell de llengua culte i amb una finalitat estètica.
Característiques principals:
- Està format per versos.
- Un vers és d’art menor si té fins a vuit síl·labes i d’art major si en té més.
- La rima és la coincidència de sons al final dels versos, i pot ser consonant o assonant.
- Els versos lliures no presenten cap regularitat.
Recursos lingüístics:
- Primera persona: És la manera més freqüent d’expressar els sentiments, perquè marca una actitud intimista.
- Segona persona: Expressa la presència d’un destinatari que pot ser tant el poeta (imatge en espill) com una altra persona (apòstrofe).
- Tercera persona: Malgrat el distanciament aparent, el poeta hi és present a través de la identificació amb allò que es descriu o es narra.
La Poesia de Postguerra: Tres Línies Bàsiques
Poesia de tradició simbolista:
Es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l’envolta. Hi predominen els símbols i les referències mitològiques. Cal destacar-hi Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu, que va crear una poesia caracteritzada per la reflexió sobre la mort i la interiorització d’una realitat angoixosa. Algunes de les seves obres són Cementiri de Sinera, Les hores i La pell de brau, obra que li ha proporcionat un ressò internacional més gran i analitza el tema de la Guerra Civil.
Poesia d’avantguarda:
Se centra en l’experimentació formal i en la recerca de recursos expressius relacionats amb l’antipoesia i la poesia visual. Joan Brossa potser és l’autor més representatiu del desig d’investigació i d’experimentació poètica. Els seus poemes tenen un toc surrealista. Destaquen obres com Em va fer Joan Brossa i El saltamartí.
Poesia realista:
Als anys seixanta, la poesia es concep com una eina d’expressió de la realitat quotidiana amb un to més reivindicatiu de recuperació cultural i nacional i en contra del franquisme. Es defensa la utilització d’una llengua viva i col·loquial, directa, comunicativa i entenedora per a la immensa majoria. Alguns dels poetes són Pere Quart, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés, considerat un dels màxims renovadors de la nostra poesia. La seva obra consta de més d’un centenar de poemaris i constitueix una gran crònica de la vida valenciana compresa entre els anys quaranta i noranta.