Poemes d'A. M.: amor, dona i mort — caracterització i temes
Caracterització i estructura dels poemes d'A. M.
Caracterització: Els poemes d'A. M. tenen una estructura bastant fixa:
- 1a part: exposició del seu estat d'ànim;
- 2a part: explicació mitjançant una situació de la vida real;
- 3a part: conclusió, resum del que ha dit i demanda feta a la dona.
Temes: l'amor, la dona i la mort.
Amor
Amor: Personificat; l'amor el té presoner, li fa perdre la raó, el turmenta, el converteix en el seu servidor i el fa servir com a fletxa daurada. El poeta pateix per culpa de l'amor, però també rep tota mena de secrets i plaers. Això converteix el poeta en el més gran amador, ja que els altres amadors han estat ferits per fletxes de plata i de plom.
Per a ell, hi ha tres classes d'amor:
- Amor fi (honest i espiritual).
- Amor foll (carnal i pecaminós).
- Amor venal (conjugal i interessat).
L'amor fi i l'amor foll provoquen un conflicte en el poeta: vol amar finament, però acaba caient en l'amor foll. El fracàs amorós el duu a la desesperació, provocada per una consciència pecadora. Aleshores es penedeix d'haver estimat, però no pot viure sense amar, encara que viure enamorat provoca una malaltia moral.
Dona
Dona: La dona que apareix en els poemes d'A. M. ja no és la dona tirànica, sense pietat i inabastable dels trobadors. Tampoc no es tracta de la dona angelicata, amable i perfecta, dels poetes italians. A. M. converteix la dona en un ésser de carn i ossos, autèntic i real, encarnació de grans virtuts i també origen dels vicis més grans. Tot depèn de l'experiència amorosa.
A. M. s'enamora per la bellesa física, però també per la bellesa intel·lectual i espiritual; cadascun dels signes remarca aquesta circumstància. Però, davant el fracàs amorós d'A. M., s'atribueix la responsabilitat a la dona, la qual es converteix en el blanc d'un misoginisme ferotge. La dona esdevé un ésser insensible, incapaç d'estimar finament.
Mort
Mort: Sovint és desitjada perquè significa la fi del dolor que li provoca amar i també la fi de l'angoixa que li produeix viure sense amor. Però també la mort li resulta odiosa perquè implica deixar de veure l'estimada.
Relació amb Déu
La relació amb Déu és tremendament tortuosa. Per salvar-se necessita estimar Déu, però no l'estima; per tant, li reza perquè Déu l'obligui a estimar-lo.