Poesia Catalana de Postguerra: Espriu i Pere Quart

Poesia de Postguerra a Catalunya

Com a conseqüència de la victòria del partit de Francisco Franco, a Espanya es van concretar diverses repressions, imposades pel seu partit, el Movimiento Nacional.

• La prohibició de la llengua catalana, ja sigui en ensenyaments, publicacions...
• L’abolició de les institucions culturals i polítiques.
• La revisió de qualsevol manifestació cultural.
• La persecució de polítics i intel·lectuals contraris al règim, que sovint es van haver d’exiliar.

El malestar social es va incrementar perquè l’economia del país es va debilitar arran de la guerra. Però cap als anys seixanta, gràcies a la liberalització del mercat i al turisme, l’economia espanyola va començar a créixer.

Salvador Espriu i Castelló

Salvador Espriu neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma. Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, en castellà, l'escriu quan només té quinze anys. El 1930 Salvador Espriu aconsegueix el títol de batxiller amb matrícula d'honor. El mateix any entra a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Història Antiga. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. Malauradament, la Guerra Civil espanyola estronca la seva carrera universitària: ha d'abandonar la llicenciatura en Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra, on resta fins l'any 1939. El seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu mor a Barcelona.

Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart)

Neix a Sabadell al 1899, en una família burgesa. En un principi va estudiar Dret, però ben aviat va manifestar el seu interès per la literatura. Va formar part del Grup de Sabadell, on va fundar l’editorial La Mirada, i va col·laborar al Diari de Sabadell.

El va caracteritzar el seu inconformisme radical, que va reflectir en la seva obra amb crítiques socials. Des de ben jove ja es va enfrontar a la seva família per qüestions polítiques i religioses.

Durant la Guerra Civil va fundar l’Agrupació dels Escriptors Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser una de les figures més compromeses en la lluita intel·lectual contra el franquisme. Al 1939 va exiliar-se a França i al cap d’un any va marxar a Santiago de Xile.