Poesia Catalana Segle XX: Simbolisme, Realisme i Grans Autors
Poesia Simbolista Catalana: Característiques i Impacte
La poesia simbolista, que va dominar l’univers literari català durant la primera meitat del segle XX, tendia a l’aïllament i al trencament amb el món real del qual es volien allunyar. L’eina principal dels simbolistes era la paraula, a la qual atorgaven la categoria de símbol. Els poetes feien ús de la metàfora, que es basava en l’associació d’idees. El principal promotor de la poesia simbolista catalana va ser Carles Riba, i la seva mort va marcar la fi d'aquest corrent.
Carles Riba: Poeta, Traductor i Impulsor del Simbolisme
Carles Riba va néixer el 1893 i fou un destacat poeta, narrador, traductor i crític literari barceloní. Va estudiar Dret i Lletres, va col·laborar en diverses publicacions i va traduir al català grans autors clàssics. Entre les seves obres més importants destaca la traducció de l'Odissea. Va ser l’impulsor del corrent simbolista entre els poetes de la seva generació. Les seves idees s'alineaven amb el Noucentisme. El triomf franquista a la Guerra Civil el va obligar a marxar a l’exili, primer a França i després a Occitània.
Salvador Espriu: Poesia, Guerra i Compromís Antifranquista
Salvador Espriu va néixer el 1913. Fou un poeta i dramaturg profundament colpit per la guerra i la mort que aquesta va provocar, temes que va manifestar àmpliament en la seva obra. Quan era petit, va patir xarampió i va estar tres anys al llit, període durant el qual va començar a interessar-se profundament pels llibres. Amb només 15 anys, va escriure Israel. El 18 de juliol de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, la vida normal es va acabar per a ell i per a la societat. Durant la dictadura franquista, Espriu va deixar d'escriure prosa per dedicar-se principalment a la poesia. Tot i escriure poesia amb trets simbolistes, el tema principal de la seva obra es va centrar en la denúncia antifranquista. Les seves obres més importants inclouen: Cementiri de Sinera (1946) i Pell de Brau (1960).
La Poesia Realista: Compromís Social i Llenguatge Directe
La poesia realista intenta transmetre realitats amargues. El poeta busca connectar amb la col·lectivitat, ja que no es representa a si mateix, sinó que esdevé la veu del poble en el seu conjunt. Els poetes realistes defensen l’ús del vers lliure i s’expressen en la llengua del poble, una llengua viva i col·loquial, desproveïda de floritures, metàfores o abstraccions.
Miquel Martí i Pol: La Veu del Poble i la Resiliència
Miquel Martí i Pol va néixer el 1929 a Roda de Ter. Va ser un dels poetes realistes més influents del segle XX. Escrivia poemes basats en l’experiència personal i col·lectiva. El 1948 va caure malalt i va haver de romandre al llit durant un any, període en què va començar a interessar-se profundament pels llibres. Influenciat per la Generació del 28, el 1950 va escriure llibres que no es van publicar fins al 1970, i pels quals li van atorgar el Premi Osa Menor. La seva poesia estava profundament compromesa amb el poble, amb un marcat sentit cívic i un caràcter social. El 1970 va ser diagnosticat amb ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), fet que va transformar completament la seva poesia. La mort esdevingué un tema quotidià i real, i paradoxalment, la seva obra va adquirir un to més optimista. Finalment, va morir l'any 2003.