Poesia, literatura popular i Renaixença a Catalunya: resum

Poesia S. XVI-XVIII: Obté el nom de decadència. El S. XV és l'època daurada de Catalunya. El terme decadència va ser creat pels intel·lectuals que el S. XIX van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana (Renaixença). Decadència i Renaixença són conceptes oposats i complementaris, perquè se succeeixen.

Al S. XVIII, el Decret de Nova Planta, promulgat pel rei Felip V, imposa l'absolutisme monàrquic i prohibeix el català.

Literatura popular: És la literatura creada i viscuda pel poble, i respon als seus gustos, interessos i necessitats. Està vinculada a l'entorn immediat, a les creences, als costums i a les activitats de treball i lleure pròpies de la gent del poble.

Trets característics de la literatura popular i tradicional: són anònimes, tot i que han estat creades per un autor individual; són orals i s'acompanyen d'una melodia. Al llarg dels anys acaben quedant fixades en escrit i són recopilades en cançoners.

La poesia: és un període que comprèn els S. XVI, XVII i XVIII, en el qual es recullen per escrit la majoria de composicions que pertanyen a aquesta etapa, com ara el cançoner i el romancer.

Cançoner: els goigs: són composicions de tipus religiós, amb melodia senzilla, en les quals es fa una lloança de Jesucrist, Maria i els sants.

Nadales: són composicions pròpies del temps de Nadal, un gènere popular.

Cançons de bandolers, corrandes i cançons de pandero. El romancer: els romanços provenen dels antics cantars de gesta. Maria Aguiló i Manuel Milà i Fontanals els recullen i recopilen en tres grups, tenint en compte la procedència: francesa o provençal, castellana i autòctons.

El Renaixement: és un període històric que es va iniciar al final del S. XV i que va durar fins a la segona meitat del S. XVI. Va sorgir a Itàlia i es va estendre per Europa, com a retorn als valors i als ideals de l'Antiguitat clàssica, i amb canvis històrics del moment. Les llengües vulgars pretenen superar la seva condició d'inferioritat cultural respecte del llatí. L'humanisme passa d'una visió teocèntrica a una visió antropocèntrica.

Producció literària a Catalunya: té tres línies bàsiques: una línia medievalitzant influïda per Ausiàs March, la influència italiana i un caire popular.

Producció poètica al S. XVII, el Barroc: és un moviment que es va desenvolupar a Europa a partir del segle XVI i al llarg del segle XVII. Es caracteritza per una oposició a l'època anterior, el Renaixement. Temes: fugacitat de la vida, el pas del temps, gust per la monstruositat i els grotescos. Dues actituds: el conceptisme, línia burlesca i satírica, i el culteranisme, expressió de la bellesa.

La Renaixença: és el segle XIX, de grans canvis socials, i de prohibició del català.

Característiques: des del 1833 fins al 1877, implica la producció literària en llengua catalana. Fou un moviment sorgit a Alemanya al final del segle XVIII i estès per Europa.

Característiques: originalitat i la imaginació en l'acte de creació; consideració de l'artista com a ésser superior; visió dinàmica de la natura; ús mite i símbol; tema de la melangia; insatisfacció davant la realitat i recerca d'una via d'evasió; folklore, fogor, caos i agitació.

Objectius de la Renaixença: recuperar la llengua catalana; intentar conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació; fomentar l'aprenentatge de nous escriptors; impulsar el paper de les institucions.