La Poesia de la Renaixença: Història i Característiques
La Poesia de la Renaixença i el Romanticisme
La poesia va ser el gènere més conreat a causa de la manca d'un estàndard literari per escriure novel·les i teatre cultes. Aquesta situació es va deure a dos motius principals: la privació d'un registre culte i modern (amb una llengua viva farcida de castellanismes) i la manca d'una infraestructura cultural, legal i de canals comercials.
El Romanticisme a Europa i Catalunya
El Romanticisme fou un moviment artístic i cultural, nascut a Alemanya i la Gran Bretanya, que s’estengué arreu d’Europa a la fi del segle XVIII i durant la primera meitat del segle XIX. Els romàntics creien en la bondat natural de les persones i defensaven tant la llibertat individual com la col·lectiva, fet que es va traduir en una exaltació del sentiment patriòtic.
L’alta burgesia va ser qui va liderar el canvi, utilitzant la llengua catalana com a signe d’ascens social i de poder. L’arribada de les idees romàntiques europees (1830) va comportar un canvi d’actitud: es va despertar un sentiment reivindicatiu que va provocar els moviments de recuperació de les llengües minoritzades, enteses com a senyes d’identitat cultural: la Renaixença.
Inici i Característiques de la Renaixença
A casa nostra, la publicació del poema "La Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es pren com a inici de la Renaixença. Aquesta data coincideix amb la traducció dels principals autors romàntics europeus com Walter Scott o Victor Hugo. El moviment reivindica la llengua catalana formal i la literatura culta, afavoreix el sentiment patriòtic i les senyes d’identitat col·lectiva, i usa un estàndard literari arcaïzant.
Les Quatre Etapes del Moviment
El moviment no es va desenvolupar de manera uniforme a tots els territoris, sinó que s’estengué a poc a poc durant més de setanta anys en quatre etapes:
- Primera etapa (Catalunya, a partir de 1830): S'inicià la poesia romàntica en castellà o en català; és el cas de Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors o Manuel Milà i Fontanals.
- Segona etapa (1859): Es recuperen a Barcelona els Jocs Florals; cal destacar Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull, entre d'altres.
- Tercera etapa (a partir de 1870): Els Jocs Florals es convocaren a València i l'any 1878 es creà Lo Rat Penat. Els principals autors vinculats a la Renaixença valenciana foren Teodor Llorente i Constantí Llombart.
- Quarta etapa (Illes Balears): La Renaixença s'introduí cap a la fi del segle XIX i les primeres dècades del XX, on els escriptors formaren l'anomenada Escola Mallorquina.