La Poesia Trobadoresca: Origen, Amor Cortès i Context Feudal
La Poesia Trobadoresca: Origen i Context Social
La Societat Feudal
En aquesta societat hi havia dues classes de persones: els qui manaven i no treballaven (nobles, etc.) i els qui treballaven i obeïen (pagesos, etc.).
- Els qui manaven: Vivien a palaus o castells i es dedicaven a l’administració de les seves pròpies terres.
- Els qui treballaven: Vivien en cabanes fetes de fang i canyes, i es dedicaven als conreus de les terres, a la cria d’animals, etc.
Per tal de treure el màxim profit a les seves terres, els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència. Tota aquesta xarxa tenia com a objectiu primordial tenir sotmesos els serfs i les serves, gràcies al treball dels quals els nobles podien viure sense treballar.
El Jurament de Fidelitat i Vassallatge
Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven, a més d'uns contractes escrits, la celebració d'uns rituals d'homenatge i jurament de fidelitat. El vassall es presentava davant el senyor i, després de donar-li les mans —que el senyor retenia entre les seves— i de besar-lo, feia públic el seu jurament.
La Cultura Cortesana i els Valors Cavallerescos
A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d'Europa van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l'exaltació d'una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques.
El Cavaller Cortès
Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortès havia de ser:
- Valent
- Generós
- Gentil
- Lleial
- Elegant
A més a més, havia d'estar enamorat d'una dama. En aquest context cultural va néixer la poesia trobadoresca, una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa que feia vida en una cort feudal. Tot i que en les corts hi havia molts homes i molt poques dones, la dama en constituïa el centre: tots els cavallers havien de retre homenatge a aquesta dama noble que, molt sovint, era culta, rica i poderosa.
La Cançó d'Amor Cortès
Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals, principalment les d'Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d'amor.
Rols en la Composició
- El trobador era l'encarregat d'escriure la lletra i la música.
- El joglar era qui l'interpretava.
Totes les cançons d'amor cortès tenen unes característiques semblants. El poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor, i tot seguit li demana que l'accepti com a vassall. Guillem de Cabestany és un dels trobadors que millor van saber expressar els sentiments de l'amor cortès.
La Poesia, una Arma Política: Els Sirventesos
La poesia trobadoresca també estava al servei de les lluites polítiques i socials. Quan un noble volia difamar un enemic, no se n'estava pas: redactava un poema i, aprofitant la música d'alguna cançó coneguda, el feia cantar per castells i places. Aquests poemes rebien el nom de sirventesos.
Guillem de Berguedà va ser un dels millors trobadors del segle XII, i va destacar pel seu temperament agressiu.
La Poesia Trobadoresca als Territoris Catalans
El prestigi de la lírica trobadoresca fou tan gran que els poetes catalans no solament componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans, sinó que fins i tot van adoptar la seva llengua. Tant és així que a partir del segle XII l'occità va ser la llengua de la poesia culta catalana.
Motius de l'Adopció de l'Occità
Aquest fet no s'explica tan sols per raons de prestigi. També hi havia altres motius:
- La proximitat geogràfica.
- L'afinitat lingüística de l'occità i el català.
- Els forts lligams econòmics i polítics.
La poesia culta catalana s'inicia amb els trobadors, que componien els seus poemes en occità. Aquesta situació es mantingué fins al segle XV, quan el poeta Ausiàs March començà a escriure la seva obra en llengua catalana i abandonà definitivament el provençal i l'estil dels trobadors.