Poesia Trobadoresca: Origen, Gèneres i Amor Cortès

La Poesia Trobadoresca: Origen i Context

La poesia trobadoresca apareix entre els segles XII i XIII a les corts feudals d'Occitània, de la Corona Catalanoaragonesa i del nord d'Itàlia. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social diversa. Alguns eren personatges importants, com Guillem IX d'Aquitània, el papa Climent IV o Ricard Cor de Lleó; d'altres eren d'origen més humil, però tots tenien una bona formació.

Els Trobadors

Els trobadors eren els autors de la lletra i la música de les seues composicions, que estaven destinades a ser escoltades en públic. Solien pertànyer a la noblesa.

Els Jogladors

Els jogladors, de classe social humil, eren els encarregats de difondre aquestes peces, acompanyats de diversos instruments musicals.

Característiques de la Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca és una poesia culta, amb textos molt elaborats, tant des del punt de vista mètric com retòric. Reflecteix els valors de la societat feudal i les relacions de vassallatge que es donaven entre el senyor i els que estaven per davall d'aquests.

Els Temes Principals

Els temes més tractats pels trobadors són l'amor i la guerra. L'amor del trobador per la seua dama és un amor cortès sense possibilitats de ser correspost, ja que la dama (esposa d'un altre) és a qui el poeta deu fidelitat i vassallatge. El trobador es refereix a ella sota un senyal, que la identifica però que en garanteix l'anonimat.

Gèneres Amorosos

• La cançó: Poema de lloança i idealització de la dama.
• L'albada: Lament dels enamorats que se separen després de passar la nit junts.
• La pastorel·la: Explica l'encontre d'un noble amb una pastora.
• La balada: Composició per a ser ballada.

Qüestions Socials, Satíriques o Bèl·liques

• El sirventès: Servia tant per a la sàtira com per a la moralització o la propaganda política.
• El plany: Lament per la pèrdua d'algun personatge proper o estimat.
• La tençó: Debat poètic entre els trobadors.

La Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets

Aquesta crònica, la primera de les quatre grans cròniques, fou escrita entre els anys 1244 i 1274. Jaume I hi explica, en primera persona, els principals fets del seu regnat per deixar-ne constància. Al llarg de la crònica, escrita no directament pel rei sinó per col·laboradors pròxims, als quals dirigia i en dictava les parts, Jaume I mostra el seu caràcter heroic i guerrer i descriu amb detall les campanyes i expedicions, els pactes amb altres governants, etc.