Política Agrària Comunitària (PAC): Evolució i Impacte a Espanya
Política Agrària Comunitària (PAC)
El 2003, la Política Agrària Comunitària (PAC) va modificar la seva orientació a favor d'una competitivitat més gran i una millor adaptació a la demanda, restringint les ajudes. Això va obligar a limitar moltes intervencions previstes i a eliminar àrees de conreus subvencionats.
El 2004, la UE es va ampliar amb deu estats més, que es van beneficiar de l'estabilitat dels preus i de les ajudes. No obstant això, l'increment de les seves terres de conreu va obligar a replantejar l'agricultura comunitària.
Entre 2007 i 2013, la UE va assignar a Espanya una ajuda de 7.213 milions d'euros, i la Comissió Europea va aprovar el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013, amb els següents objectius:
- Augmentar la productivitat de l'agricultura i de la silvicultura perquè siguin competitives als mercats.
- Desenvolupar la indústria agroalimentària, la primera del sector industrial espanyol, per augmentar el valor afegit dels productes agraris fonamentals.
- Millorar el medi ambient i l'entorn rural, la qualitat de vida i les diversificacions a les zones rurals.
Producció agrícola
La producció agrícola depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu, de la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus. Al contrari del que passa a les terres de secà, la superfície de regadiu va augmentant gràcies a la construcció progressiva de séquies i canals i a l'explotació d'aigües subterrànies.
L'aportació d'aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra i és imprescindible en els conreus d'horta. Actualment, es reguen conreus que tradicionalment havien estat de secà perquè, regant-los oportunament, es poden salvar les collites en anys de sequera o de pluges fora de temps. El sistema de reg gota a gota és una tècnica que multiplica el rendiment.
Conreus de secà
Els conreus de secà més estesos són els cereals, les vinyes i les oliveres. El cereal es conrea de manera extensiva, amb la feina molt mecanitzada i amb selecció de llavors; el blat és el cereal predominant a la Península.
Les vinyes i les oliveres no permeten un grau de mecanització tan alt com els cereals. Una producció de més qualitat implica més cura.
Conreus de regadiu
En regadiu destaca la producció de fruita i hortalisses. Els cítrics tenen un gran pes en l'explotació. Les fruites de llavor i de pinyol competeixen en el mercat europeu gràcies a la seva maduració primerenca.
Les hortalisses es conreen a la zona mediterrània i, en 15 anys, el seu rendiment ha augmentat un 40%. Els conreus de regadiu poden donar més d'una collita a l'any, però necessiten molta mà d'obra i un ús creixent de fertilitzants, productes fitosanitaris i llavors d'alt rendiment.