La política centralista d'Olivares i la crisi del segle XVII
El regnat de Felip IV: el projecte del Comte-Duc d'Olivares
Introducció
El regnat de Felip IV fou el punt àlgid de la crisi i decadència de l'Imperi espanyol. El seu primer vàlid fou el Comte-Duc d'Olivares.
Labor del Comte-Duc d'Olivares
Va dur a terme un programa de reformes a través de les quals pretenia la uniformització i l'homogeneïtzació de tots els regnes que formaven la Monarquia Hispànica. Les seves mesures principals foren:
- Reforma i sanejament de l'administració: destitució de tots els funcionaris corruptes.
- Creació de juntes per solucionar els mals de Castella: la ruïna de l'agricultura, reducció de la despesa de la casa reial, etc.
- Govern autoritari i centralista: lleva competències als consells.
- Política d'augment de la població: foment de la hidalguia.
- Uniformització legislativa: implantació de lleis castellanes a regnes no castellans.
- Homogeneïtzació dels regnes: els castellans eren els que més contribuïen en doblers i soldats a la política de la monarquia. Olivares va intentar repartir aquestes càrregues equitativament a partir d'una pujada d'impostos als regnes no castellans i la Unió d'Armes.
La Unió d'Armes
Fou un decret que repartia el pes de la política imperial segons les possibilitats de cada regne. Exigia més homes per a l'exèrcit als regnes no castellans. L'objectiu era transformar Espanya en un sol Estat amb les mateixes lleis i institucions, fet que provocà l'oposició dels regnes no castellans.
La revolta catalana
L'oposició a la Unió d'Armes a Catalunya i l'obertura d'un front amb França per part d'Olivares, que pretenia que els catalans paguessin l'exèrcit, foren l'inici de la revolta. Els camperols hagueren d'allotjar tropes que tingueren un comportament abusiu.
L'aixecament més radical es produí el 7 de juny de 1640 (Corpus Christi). La Generalitat proclamà la República Independent de Catalunya. Per por a la reacció de Felip IV, oferiren el títol de comte de Barcelona al rei de França. Finalment, Catalunya fou sotmesa i es signà la Pau dels Pirineus (1659): Espanya donà Artois, el Rosselló i la Cerdanya a França.
Revolta portuguesa
Olivares exigí tropes a Portugal, fet que provocà una revolució. Els portuguesos coronaren com a rei el duc de Bragança. La independència de Portugal fou reconeguda en el Tractat de Lisboa (1668).