Política Econòmica: Estat, Balança de Pagaments i Sector Exterior
Teoria de la política econòmica
Durant la dècada dels anys 80, la teoria econòmica medieval (sic) va tenir poca implicació de l'Estat. Abans de la Segona Guerra Mundial (IIGM), la teoria neoclàssica s'oposava a la participació de l'Estat en l'economia. Després de la IIGM, la teoria econòmica keynesiana va defensar la participació de l'Estat.
Funcions de l'Estat segons Keynes
Segons la teoria keynesiana, l'Estat ha de:
- Legislar i regular.
- Participar com a demandant i oferent.
- Redistribuir la renda mitjançant el sector públic, per:
- Resoldre els desequilibris que genera el mercat.
- Aconseguir una distribució de la renda més equitativa.
- Evitar les oscil·lacions cícliques de l'economia.
Instruments de l'Estat
L'Estat disposa de la capacitat de crear lleis, de la hisenda pública i de l'empresa pública.
Política fiscal
La política fiscal influeix sobre la demanda agregada mitjançant la despesa pública. Els seus instruments són el pressupost i la legislació tributària.
La despesa pública és eficaç per estimular la demanda agregada. No obstant això, presenta limitacions:
- Els serveis públics serveixen per reduir l'atur.
- Els agents econòmics poden reaccionar en contra en augmentar la despesa pública.
- L'estímul de la demanda agregada pot crear creixement quan aquest està per sota del potencial, i frenar-lo en el cas contrari.
La política impositiva augmenta la demanda agregada, el PIB i la renda, i també augmenta la recaptació fiscal.
Hisenda pública i despesa pública
La despesa pública comprèn les despeses que duen a terme les administracions públiques a través dels pressupostos generals.
Instruments per protegir l'economia
Els instruments per protegir l'economia són els aranzels, les subvencions i la devaluació de la moneda.
Canvis en integrar Espanya a la UE
- Eliminació d'aranzels (lliure circulació de comunitaris).
- Lliure circulació de capitals entre els països membres (eliminació de restriccions).
El sector exterior
El sector exterior comprèn les operacions comercials entre un país i la resta del món, amb l'objectiu d'accedir a mercats més amplis.
Factors que han afavorit el creixement del sector exterior: la liberalització dels capitals, les millores en el transport i el progrés de les noves tecnologies de la comunicació.
Balança de pagaments
La balança de pagaments és un document comptable que registra les transaccions reals i financeres realitzades entre residents i la resta del món.
- A. Balança corrent: subbalança comercial, subbalança de serveis (turisme, transport, serveis governamentals) i subbalança de transferències (rendes del treball i rendes del capital).
- B. Balança de capital: transferències de capital i actius no financers no produïts.
- C. Balança financera:
- C1: inversions directes.
- C2: inversions de cartera.
- C3: altres inversions (dipòsits, crèdits a llarg i curt termini).
- C3 (moviment de reserves): s'utilitza per equilibrar la balança. La balança de pagaments és igual a zero.
Tipus de canvi
El tipus de canvi pot ser fixat pel banc central, mitjançant:
- Devaluació: augmenta el tipus de canvi, augmenta les exportacions i disminueix les importacions.
- Revaluació: disminueix el tipus de canvi.
Quan el tipus de canvi es determina lliurement pel mercat, es produeixen depreciacions o apreciacions segons l'oferta i la demanda.
Indicadors del sector exterior
- Taxa de cobertura: percentatge de les importacions que es financen a través de les exportacions.
- Grau d'obertura: pes que té el sector exterior respecte de l'economia del país.
- Competitivitat de preus: compara l'evolució dels preus entre diferents països expressada en la mateixa moneda.
- Competitivitat estructural: capacitat per augmentar la quota de mercat.