Política Econòmica i Diners: Conceptes Clau i Evolució

Política Econòmica: Objectius i Instruments

La política econòmica es refereix a les formes en què l'Estat intervé en l'economia per assolir objectius econòmics concrets.

Objectius de la Política Econòmica

• Creixement econòmic sostenible: L'Estat intervé per sostenir l'increment de la producció de béns i serveis en el temps.
• Plena ocupació: Assegurar que la major part de la població activa tingui feina.
• Estabilitat de preus: És fonamental perquè els consumidors no perdin poder adquisitiu i per evitar la incertesa que genera la inflació.

Mitjans de la Política Econòmica

• Directes: Són els organismes que elaboren i posen en pràctica la política econòmica (per exemple, ministeris, bancs centrals).
• Indirectes: Són diversos col·lectius que tenen un gran pes específic en les societats modernes (per exemple, la banca, sindicats, grans empreses).

Tipus de Política Econòmica

• Política fiscal: Acció de l'Estat per augmentar o disminuir l'activitat econòmica, normalment mitjançant impostos i despesa pública.
• Política monetària: El seu objectiu és mantenir l'estabilitat de preus mitjançant la variació de la quantitat de diners en circulació i els tipus d'interès.
• Política exterior: És la intervenció de l'Estat per regular les transaccions amb altres països (per exemple, aranzels, acords comercials).
• Política de rendes: Pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació, sovint mitjançant la regulació de salaris i preus.

Tipus de Política Fiscal

• Polítiques Fiscals Discrecionals

  Són les que apliquen els governs quan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament. Les principals són:

  • Programes d'obres públiques: Per incrementar els nivells de producció i ocupació, i dotar d'infraestructures al país.
  • Plans d'ocupació i formació: Amb l'objectiu de contractar i formar treballadors per poder incorporar-los ràpidament al mercat laboral.
  • Programes de transferències: Protegeixen els col·lectius desfavorits mitjançant pagaments periòdics, temporals o permanents (per exemple, subsidis, pensions).
  • Modificació dels tipus impositius: Les persones determinen el consum propi segons la renda disponible, i els impostos afecten aquesta renda.

• Estabilitzadors Automàtics

  Ingressos o despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d'un país, ajudant a suavitzar els cicles econòmics.

  • Impostos proporcionals: No varien amb el nivell de renda.
  • Impostos progressius: Augmenten gradualment en augmentar la renda.
  • Cotitzacions socials: Aportacions a la seguretat social.
  • Subsidis de desocupació: Ajudes que concedeix l'Estat derivades d'una situació d'atur forçós.

Ingressos Públics

• Cotitzacions socials: Aportacions obligatòries a la seguretat social.
• Tributs:
  • Impostos: Pagaments obligatoris sense contraprestació directa.
  • Taxes: Pagaments a canvi d'utilitzar un servei públic o una activitat que proporciona un benefici directe a l'usuari.
  • Altres ingressos:
    • Transferències corrents: Com les procedents de loteries o donacions.
    • Ingressos patrimonials: Rendes que proporcionen els béns de l'Estat.
    • Alienació d'inversions: Deriven de la venda de béns que són propietat de l'Estat (per exemple, privatitzacions com Repsol).
    • Transferències de capital: Procedeixen de fons estructurals de la Unió Europea.

Despeses Públiques

• Despeses corrents: Destinades al funcionament diari de l'administració (sanitat, educació, justícia...). Categories principals:
  • Salari dels funcionaris.
  • Compres de béns i serveis a empreses privades.
• Despeses d'inversió: Són les que es destinen a mantenir i ampliar la capacitat productiva d'un país (per exemple, construcció d'infraestructures).
• Transferències i subvencions: Pagaments sense contraprestació directa, destinats a particulars o empreses.

Història i Funcions dels Diners

Tipus de Diners al Llarg de la Història

• Diners Mercaderia

  El primer que es va utilitzar com a mitjà de canvi van ser els béns que tenien valor en si mateixos com a mercaderies, a més de com a unitat monetària (per exemple, bestiar, sal, cervesa).

• Diners Paper

  Lleuger, divisible a voluntat, manejable, de fàcil emmagatzematge... són molts dels avantatges que presenten els diners paper en relació amb les mercaderies. Inicialment, representaven un valor en metall preciós dipositat.

• Diners Fiduciaris

  El control dels diners en circulació per part dels bancs centrals de cada país ha donat lloc a un sistema monetari molt més estable, ja que es basa en la confiança en l'emissor i en la seva acceptació generalitzada.

Funcions dels Diners

• Mitjà de canvi: Sense un mitjà de pagament i cobrament universal, estaríem condemnats a l'intercanvi de béns per béns, és a dir, al bescanvi.
• Dipòsit de valor: Els diners són un bé imperible que permet que el posseïdor ajorni la decisió d'utilitzar-lo i emmagatzemar-lo mentre ho cregui convenient.
• Unitat de compte comú: De la mateixa manera que la física mesura el temps en segons, l'economia mesura el valor en diners. Permet comparar el valor de diferents béns i serveis.

El Preu del Diner

El preu del diner és el pagament pels serveis del capital que es reben en concepte de préstec, és a dir, el tipus d'interès.

Factors que Influeixen en el Preu del Diner

• Risc en l'operació: Com més risc percebut, més alt serà el tipus d'interès.
• Liquiditat: La capacitat dels actius per a esdevenir diners legals sense perdre valor. Com menys líquid sigui un actiu, més interès es pot demanar.
• Durada del préstec: Com més llarg sigui el termini, més difícil resulta predir l'escenari en el qual el prestatari haurà de fer front a la devolució, i per tant, l'interès sol ser més alt.

Classes de Diners Fiduciaris

• Diners legals: Constituïts per bitllets i monedes que emet una institució competent (el banc central), són els que circulen físicament per l'economia.
• Diners bancaris: Són els que figuren anotats en diferents tipus de suport (comptes bancaris) i que existeixen virtualment al banc.
  • Dipòsits a la vista o d'estalvi: Diners disponibles immediatament.
  • Dipòsits a termini fix: Diners dipositats per un període determinat, amb penalització per retirada anticipada.

Reserva Fraccionària

Percentatge de diners que, calculant sobre el total de dipòsits que es reben, manté el banc inactiu per fer front a les possibles retirades de diners dels clients.

Coeficient Legal de Caixa

Percentatge de diners legals que, per imposició del banc central, les diferents entitats mantenen inactiu per afrontar les possibles retirades de diners dels clients. És una eina de política monetària.

Efectes de la Política Monetària sobre l'Economia

• Expansiva: L'augment de l'oferta monetària s'aconsegueix prestant més quantitat de diners o abaixant els tipus d'interès, estimulant l'economia.
• Restrictiva: La disminució de l'oferta monetària s'aconsegueix prestant menys o pujant els tipus d'interès, amb l'objectiu de frenar la inflació o el sobreescalfament econòmic.