La política exterior de Felip II: conflictes i expansió
La política exterior de Felip II
Felip II va mantenir la mateixa visió que el seu pare respecte a la política exterior: la defensa del catolicisme i la superioritat de l'Imperi espanyol a Europa.
Els turcs i la Mediterrània
- 1571: Felip II va organitzar una gran armada integrada per Espanya, Roma i Venècia, dirigida pel germà del rei, Joan d'Àustria. Van derrotar els turcs a la batalla de Lepant, davant les costes gregues.
- La victòria cristiana no va ser definitiva, però a partir d'aquest moment els turcs es van centrar en el Mediterrani oriental.
La rebel·lió de Flandes (Països Baixos)
El 1566 s'inicià una rebel·lió a Flandes per dos motius: religiós (eren protestants) i polític (volien la independència).
- Felip II va iniciar una línia dura enviant el duc d'Alba, que va crear el Tribunal dels Tumultes i va fer executar molts holandesos.
- Els rebels, dirigits per Guillem d'Orange, van aconseguir el suport dels prínceps protestants alemanys i d'Anglaterra (Isabel I).
- A final de segle es va arribar a un acord: les províncies del sud, catòliques, es van mantenir fidels a la monarquia hispànica; les províncies del nord, protestants, es van convertir, de fet, en un estat independent (Províncies Unides), tot i que el conflicte no s'acabaria fins al 1648.
Relacions amb Anglaterra
Al principi del regnat, les relacions amb Anglaterra eren bones: Felip II es va casar amb Maria Tudor, reina d'Anglaterra. Després de la seva mort, va pujar al tron Isabel I, protestant convençuda.
Isabel I va començar a donar suport a la rebel·lió de Flandes i els corsaris anglesos atacaven els navilis espanyols a l'Atlàntic. La guerra va començar el 1585, motivada pel desig d'Anglaterra d'acabar amb el monopoli comercial d'Espanya a Amèrica.
Felip II va preparar la invasió d'Anglaterra amb l'Armada Invencible: 130 vaixells que partirien de Lisboa, recollirien els terços espanyols a Flandes i es dirigirien a Londres. Tanmateix, l'expedició va ser un fracàs.
La unió amb Portugal
El 1580, després de la mort del rei Sebastià de Portugal, Felip II va reclamar l'herència del tron portuguès. Es va convertir en rei del país veí i va aconseguir la unitat peninsular. Portugal va continuar gaudint d'independència en la pràctica, ja que només es va tractar d'una unió personal.