Política Fiscal i Deute Públic: Anàlisi i Implicacions Econòmiques

Política Fiscal i Pressupostària (II): Dèficit Públic i Deute Públic

Política Fiscal

Definició: Variacions discrecionals dels ingressos i les despeses d'un govern amb la finalitat primordial d'influir en l'activitat econòmica.

Política Ortodoxa (neoclàssica)

• Paper de l'Estat reduït a funcions regalistes: defensa nacional, policia i justícia.
• Estabilitat pressupostària / equilibri pressupostari.
• Dèficit nul (constitucionalització).

Política Keynesiana

• Finances públiques funcionals.
• Pressupost equilibrat al llarg del cicle econòmic: dèficit recessiu compensat en el superàvit d'expansió.
• Pressupost compensatori: compensació de la reducció de la Demanda Agregada (DA) en recessió.

Els estabilitzadors automàtics

Mecanisme endogen del sistema econòmic que redueix la intensitat de les recessions i expansions d'una economia provocades per les oscil·lacions de la renda, sense que es requereixin canvis discrecionals en la política econòmica (moviments de la despesa pública o dels impostos).

Curt Termini

• Recessió i atur elevat: política fiscal expansiva (dèficit pressupostari).
• Instruments:
  • Increment de les despeses reals de l'Estat (béns i serveis).
  • Increment de transferències i/o reducció de la pressió fiscal.
  • Estímul a la inversió privada via bonificacions o exempcions fiscals.
  • Incentiu fiscal a les exportacions.
• Elevada DA i inflació: política fiscal contractiva (superàvit pressupostari).
• Instruments:
  • Reducció de les despeses reals de l'Estat (béns i serveis).
  • Increment de la pressió fiscal i/o reducció de transferències.
  • Desincentivar la inversió privada.
  • Desincentiu fiscal a les exportacions.

Llarg Termini

Cerca de la plena ocupació amb un creixement sostingut compatible amb un atur mínim i l'estabilitat de preus.

Límits de la Política Fiscal

• Retards i biaix cap a l'increment de la despesa.
• Conflicte/compatibilitat d'objectius i relació amb altres instruments (política monetària).
• Conjuntura econòmica i política: volum de l'efecte multiplicador.
• Context d'estagflació.
• Equilibri extern en context d'internacionalització.
• Política fiscal expansiva: increment d'importacions, increment de preus relatius (disminució d'exportacions) i apreciació del tipus de canvi.

Efecte «crouding-out» o expulsió de la inversió privada

• Desviació de la demanda privada només si PIB = PIB potencial.
• Increment del tipus d'interès (per increment de l'oferta de bons) major paper de la Política Monetària (PM) que de la Política Fiscal (PF).
• Problemes de finançament del dèficit públic: costos financers i retroalimentació del dèficit.
• Equivalència Ricardiana i expectatives.
• Supòsits estrictes: no restriccions de liquiditat, expectatives racionals de cicle vital.

Saldo preventiu o ex-ante (s'aprova a l'inici d'un exercici) i saldo liquidat o ex-post (resultat de l'execució efectiva).

Saldo conjuntural (cicle econòmic) i saldo estructural (factors permanents).

Saldo de caixa no financer: diferència entre cobraments i pagaments d'operacions no financeres.

Saldo primari: diferència entre despeses i ingressos no financers (exclosos els interessos del deute).

Finançament del Dèficit: Deute Públic

Conjunt de títols valor emesos per l'Estat, Comunitats Autònomes o Corporacions Locals, per a captar recursos financers (endeutament) dels particulars o un altre país.

Classificació

Segons el seu període d'emissió (venciment):

• Deute a curt termini (Lletres del Tresor a Espanya, inferior o igual a un any).
• Deute a mitjà termini (bons, entre un i tres anys).
• Deute a llarg termini (obligacions, superior a tres anys).

Tipus de moneda d'emissió:

• Deute públic en moneda nacional (captació de recursos financers del mercat domèstic).
• Deute en divises (captació de recursos financers de l'exterior).

Política de deute públic amb estabilitat

• Diversificació de les emissions per terminis:
  • Venciments escalonats.
  • Aprofitant les expectatives de tipus d'interès a favor del Tresor.
• Diversificació d'emissions per monedes.
• Diversificació dels tenidors del deute:
  • Fons d'inversió, fons de pensions i empreses asseguradores.
  • Estalviador individual particular.
• Minimització dels costos del deute: Amortitzacions anticipades si baixa el tipus d'interès, substituint deute a curt termini més car per deute més barat a termini major.