Política Monetària: Conceptes Clau i Efectes Macro
Política Monetària: Eines i Base Monetària
La relació fonamental de la política monetària es pot expressar com M = m * B, on M és l'oferta monetària, m és el multiplicador monetari i B és la base monetària.
Per augmentar la base monetària (B), el banc central pot utilitzar diverses eines:
- Tipus de descompte: Podria baixar el tipus de descompte.
- Reserves exigides: Per augmentar el multiplicador (m), el banc central podria reduir les reserves exigides als bancs comercials.
- Interessos per les reserves: Per augmentar m, el banc central podria pagar un tipus d’interès més baix per les reserves que els bancs mantenen al banc central.
Equilibri del Mercat Monetari i Teoria Quantitativa
Si el banc central controla l'oferta monetària (Ms), l'equilibri en el mercat del diner s'assoleix quan la demanda de diner (Md) iguala l'oferta: Md = Ms.
La teoria quantitativa prediu que existeix una relació unívoca entre les variacions de la taxa de creixement del diner i les variacions de la taxa d’inflació.
Funció de Demanda de Diner
La funció de demanda de saldos reals ((M/P)d) depèn:
- Negativament del tipus d'interès nominal (i), que és el cost d’oportunitat de tenir diner.
- Positivament de la renda o producció (Y). Major Y implica més despesa i, per tant, més necessitat de diner.
La funció de demanda de diner es pot expressar com: (M/P) = L(i, Y). Considerant que i = r + Eπ (tipus d'interès real + inflació esperada), tenim (M/P) = L(r + Eπ, Y). Aquesta equació representa l'equilibri en el mercat de saldos reals (part de la funció LM).
Inflació, Tipus d'Interès i Efecte Fisher
En el model clàssic, el tipus d'interès real (r) s'ajusta per garantir l'equilibri entre estalvi (S) i inversió (I).
Segons la teoria quantitativa (a llarg termini), una variació de l'oferta monetària (M) provoca una variació proporcional del nivell de preus (P).
Com respon el nivell de preus (P) a un augment de la inflació esperada (Eπ)?
- Si augmenta Eπ, augmenta el tipus d'interès nominal (i) segons l'efecte Fisher.
- L'augment de i disminueix la demanda de saldos reals ((M/P)d).
- Per restablir l'equilibri (M/P = (M/P)d), el nivell de preus (P) ha d'augmentar per reduir l'oferta de saldos reals (M/P).
La taxa de creixement del diner determina la taxa d’inflació a llarg termini.
Tipus d’interès nominal = Tipus d’interès real + Taxa d’inflació
Efecte Fisher: El tipus d’interès nominal varia en la mateixa quantitat que la inflació esperada.
La inflació imprevista provoca redistribucions arbitràries de la riquesa entre deutors i creditors.
Dicotomia Clàssica i Demanda Agregada (DA)
Dicotomia clàssica: En la teoria clàssica, el diner és neutral a llarg termini, és a dir, no afecta les variables reals (com la producció o el tipus d'interès real).
La corba de demanda agregada (DA) mostra la relació negativa entre el nivell de preus (P) i la producció demandada (Y).
Un augment de l'oferta monetària (M) desplaça la corba DA cap a la dreta.
- A llarg termini: Un augment de M eleva el nivell de preus (P) sense alterar la producció (Y).
- A curt termini: Un augment de M (que desplaça la DA) provoca un augment de la producció (Y).
Corba IS i Polítiques Macroeconòmiques
Corba IS
L'equació de la corba IS representa l'equilibri en el mercat de béns i serveis:
Y = C(Y - T) + I(r) + G
On Y és la producció, C és el consum (que depèn de la renda disponible Y-T), I és la inversió (que depèn negativament del tipus d'interès real r), G és la despesa pública i T són els impostos.
Política Monetària i Corba DA
El banc central pot augmentar la demanda agregada mitjançant una política monetària expansiva:
- Augmenta l'oferta monetària (M).
- La corba LM es desplaça cap a la dreta.
- El tipus d'interès (r) baixa.
- La inversió (I) augmenta.
- La producció demandada (Y) augmenta per a cada nivell de preus (P), desplaçant la corba DA cap a la dreta.
Política Fiscal i Corba DA
Una política fiscal expansiva augmenta la demanda agregada:
- Augment de la despesa pública (G): Desplaça directament la corba IS cap a la dreta.
- Reducció dels impostos (T): Augmenta la renda disponible, estimula el consum (C) i desplaça la corba IS cap a la dreta.
En ambdós casos, el desplaçament de la IS cap a la dreta augmenta la producció demandada (Y) per a cada nivell de preus (P), desplaçant la corba DA cap a la dreta.