Polítiques Monetàries i Fiscals: Efectes a Curt i Llarg Termini

Canvis en els determinants a curt termini

Canvis en els determinants a curt termini que mouen la corba de la seva posició inicial. Un xoc negatiu comporta una caiguda del nivell de l'output del seu nivell natural, augmentant la desocupació i, per tant, els preus.

Xocs de demanda

A curt termini, els xocs alteren la demanda agregada de l'output, però a llarg termini afecten els preus. Davant d'un d'aquests xocs, es pot no fer res i esperar que el mercat es reguli sol o elaborar polítiques monetàries i fiscals.

Política monetària

Política que fa referència al control de la quantitat de diner en circulació (OM) mitjançant operacions de mercat obert, coeficient de caixa, crèdits de regulació monetària, etc.

• Política monetària expansiva: Si el coeficient de la caixa baixa, compra de deute públic, aleshores els crèdits de regulació monetària pugen.
• Política monetària contractiva: Si el coeficient de la caixa puja, venda de deute públic, els crèdits de regulació monetària baixen.

Política fiscal

Política que fa referència a les decisions sobre la despesa pública (G) i els impostos (T).

• Política fiscal expansiva: Baixada d'impostos, puja la despesa pública.
• Política fiscal contractiva: Puja els impostos, baixa la despesa pública.

Teoria de la preferència per la liquiditat

Desenvolupada per Keynes, l'oferta i la demanda de diner (liquiditat) determinen el tipus d'interès a curt termini. El tipus d'interès afecta la inversió, que és un dels components de la demanda agregada. El tipus d'interès a curt termini es fixa en el mercat del diner.

Oferta del diner (OM)

L'oferta del diner està sota control del banc central. És el seu instrument de política. Com que l'oferta de diner la fixa el banc central, no depèn del tipus d'interès. Es representa verticalment.

Demanda del diner

Tenir riquesa en forma d'efectiu, en lloc de bons que ofereixen interès, fa perdre l'interès que es podria haver guanyat. La corba de demanda del diner té pendent negatiu. Un augment del nivell de preus augmenta la demanda de diner per a qualsevol tipus d'interès, perquè es necessita més diner per comprar les quantitats previstes de béns i serveis. L'augment de la demanda de diner (desplaçament de la corba de demanda de diner cap a la dreta) fa que augmenti el tipus d'interès. L'augment del tipus d'interès redueix la despesa en inversió (I), i també en consum (C), si es fa a crèdit. Així, apareix una relació negativa entre nivell de preus i DA.

L'efecte multiplicador

El multiplicador (M= 1/(1-PMC)) ens diu quina és la DA de béns i serveis que genera cada euro de compres per part del govern. El multiplicador depèn de la Propensió Marginal a Consumir (PMC és la proporció de l'ingrés extra que una llar consumeix enlloc d'estalviar). Cada € gastat pel govern pot augmentar la demanda agregada en més d'un €, ja que els ingressos majors de les famílies estimulen la despesa en consum. Aleshores, es diu que les compres del govern tenen un efecte multiplicador en la DA. Hi ha una retroalimentació positiva deguda als efectes del consum i la inversió.

L'efecte expulsió

La reducció de la DA resultat d'una expansió fiscal provocarà increments en la taxa d'interès. La despesa més gran de les famílies desplaça la corba de demanda agregada cap a la dreta. La magnitud d'aquest desplaçament depèn de la magnitud dels efectes multiplicador i expulsió.

Estabilitzadors automàtics

Sistema tributari i la despesa pública.