Pórtico da Gloria i Anunciación de Reims: Anàlisi de l'Escultura Gòtica i Romànica

Pórtico da Gloria

Autor: Mestre Mateo i el seu obrador. Estil: finals del Romànic (XI-XIII), considerat ja protogòtic. Cronologia: finals del segle XII. Època històrica: Plena Edat Mitjana (XI-XIII).

Es representa l'Apocalipsi (fi del món). La portada es concep en tres arcs; l'arc central és el més alt i ampli, generant-se en ell un timpà sostingut per un parteluz. Per reduir l'espessor del mur s'empren arquivoltes. Es construeix una cripta que serveix de basament pel desnivell.

Material: carreus de pedra granítica, tallats i policromats amb colors vius. També hi ha elements de marbre. Es tracta d'escultura monumental que es concentra en les arquivoltes dels arcs laterals, les xambranes, el timpà central i el parteluz. Les figures no estan treballades per igual: hi ha dues tècniques, el baixrelleu i l'altrelleu. Les figures estan concebudes per ser vistes des d'un punt únic (espectador estàtic).

Composició i iconografia

La composició és simètrica, marcada per les figures del centre. Crist és el Jutge Final i mostra el seu turment per alliberar els homes i la seva resurrecció entre els morts. Sota ell apareix Sant Jaume Apòstol, amb un bàcul i un pergamí. Sota aquesta figura apareix la columna del parteluz amb un capitell on es representa la família divina de Crist. A la resta de la columna apareix la seva genealogia humana representada per l'arbre de Jesse. Finalment, al sòcol apareix l'heroi mític Sansó lluitant contra lleons, peça fonamental per interpretar el missatge.

Al timpà dret apareixen representats els condemnats (a través dels vicis) i els salvats (a través de les ànimes). A l'esquerra apareix representat el Limbo. La composició és tancada i el pòrtic es concep sense referència espacial, cobert de figuració horror vacui. Malgrat això, la lectura és clara gràcies a la jerarquització de les figures. Interessa el missatge de les figures, antinaturals i allunyades del realisme. Les figures són estereotipades (per exemple, els apòstols). Destaca Daniel, un jove sense barba, de rostre aniñat que sembla somriure.

Estil i expressió

S'abandonen els models romànics, camí cap al gòtic. Les figures no tenen volum, són rígides, ingènues, inexpressives i desproporcionades. Destaquen les mans, el cap i els peus, més grans que la resta. Els trets són geomètrics: ulls circumferències i llavis línies. Interessa el conjunt i no els detalls. Les figures més arcaiques es treballen amb plecs aristats que cobreixen el cos sense mostrar disposicions anatòmiques. Hi ha altres figures que s'allunyen del bidimensionalisme romànic (l'apòstol Sant Jaume o el Crist). L'obra és estàtica, amb poses congelades molt significatives que permeten una lectura correcta i senzilla. Hi ha figures que intenten insinuar moviment (Daniel): el peu i la cama es retorcen. La majoria de les figures són eternes, divines, i no es mouen.

El pòrtic és policromat amb colors contrastats que individualitzen els diferents objectes i elements. Els rostres es pintaven per aconseguir un major naturalisme. La llum incideix amb suavitat i llisca per les zones menys treballades i ressalta els contrastos més forts en les figures exemptes o d'altrelleu, creant les seves pròpies ombres. En general, l'escultura és plana.

L'expressió és antinatural, irreal, amb anatomies desproporcionades i rostres estereotipats que no transmeten sentiments. Aconsegueixen ser més divines que humanes amb trets esquematitzats. Daniel trenca la norma: gesticula i somriu amb un rostre més humà, cosa que transmet tendresa. Té trets semblants al Sant Jaume del parteluz, que rep els pelegrins amb dolça expressió, en contrast amb la solemnitat del Crist Majestat.

Tot el pòrtic reflecteix solemnitat excepte l'arcada esquerra, on es representen els vicis amb més detalls i amb gust per l'anecdòtic, tractat de manera més vulgar. Representa el triomf del bé cristià sobre el mal. Totes les figures tenen funció didàctica, potenciada pel papa Gregori VII.

Anunciació i Visitació de Reims

Autor: desconegut. Cronologia: mitjans del segle XIII. Estil: gòtic ple francès. Època històrica: Edat Mitjana (V-XV).

Es representen l'Anunciació, quan l'àngel Sant Gabriel anuncia a la Verge el seu embaràs del fill de Déu, i la Visitació, moment en què Maria, embarassada, visita la seva cosina Isabel, que també espera un fill. A la resta de les xambranes, el tema el representen els apòstols i els reis de França. El material és pedra calcària, treballada amb diferents tipus de talla. L'obra és policromada.

Composició i tècnica

És un altrelleu amb parts independents del mur. Comença a guanyar importància davant la xambrana original. La composició és simètrica al voltant de dues parelles de figures que conformen grups autònoms, tots dos representant anècdotes de la vida de la Verge. El tema té quatre figures i no hi ha elements anecdòtics que ajudin a la comprensió. La composició és tancada: les figures es relacionen entre elles però no amb l'espectador. Estan concebudes per ser vistes des d'un punt frontal i baix, per apreciar bé els rostres que s'inclinen lleugerament cap avall. No hi ha concessions a l'espai. Les figures estan individualitzades sobre una peanya, cosa que els confereix major importància. Estan emmarcades entre columnes i sobre elles apareixen arcs, de manera que cada figura compta amb el seu propi espai arquitectònic.

Estan treballades en diferents plans per aconseguir sensació de tridimensionalitat: en un primer pla apareixen els braços exempts del cos; en un segon, els caps i les ales de l'àngel, individualitzant-se de la columna; i en un tercer apareixen els cossos. Els grups estan treballats de manera diferent: hi ha més volum a la Visitació, amb una clara reminiscència de l'escultura clàssica a través de la tècnica dels draps mullats que permet apreciar l'anatomia sota la vestimenta. Els cossos apareixen disposats en contrapost i els plecs es multipliquen donant més sensació de volum. Les figures de l'Anunciació estan compostes per plecs més geomètrics que no deixen veure clarament les anatomies, i resulten menys voluminoses.

Moviment, llum i significat

La disposició dels cossos, dels gestos i de les teles permet apreciar el moviment de les figures, que deixen de ser rígides i estereotipades. S'humanitzen mostrant una millor proporció anatòmica, amb l'excepció de l'àngel, amb un cap més petit que resulta en una figura més espiritual. Les figures es giren en un moviment lleu i gesticulen en una relació de parella. El conjunt de l'Anunciació sembla més congelat, mentre que en el grup de la Visitació els cossos semblen retorçar-se mentre conversen.

La llum té una gran importància a les obres gòtiques. Les parts exemptes generen les seves pròpies ombres, donant una major sensació de volum. La llum llisca pels amplis plecs de l'Anunciació creant menys contrastos, mentre que genera majors zones de llums i ombres en el treball més elaborat de la Visitació. L'obra és policromada per donar més naturalisme.

Els dos conjunts resumeixen les dues tendències de l'escultura no només gòtica, sinó de tota la iconografia occidental. L'Anunciació, més naturalista, somiadora i centreeuropea, s'oposa al grup de la Visitació, símbol del corrent clàssic de la bellesa idealitzada que busca la perfecció. El conjunt es concentra en el moviment dels cossos. El grup de la Visitació deixa entreveure el llegat clàssic, amb rostres naturalistes de bellesa idealitzada; per l'altre camí estaria l'Anunciació, amb una base arrelada en l'art romànic centreeuropeu amb rostres estereotipats inspirats en el natural, sobretot en la representació dels vicis i pecats, que semblen autèntiques caricatures amb expressions exagerades.