El Positivisme de Comte i l'Escola de Frankfurt: Una Anàlisi Social
El Positivisme de Comte
Context i Proposta de Reforma Social
L'època en què va viure Comte es caracteritza per una creixent industrialització i avenços científics i tecnològics, que contrastaven amb una situació social marcada per desigualtats, injustícies i desequilibris. Comte proposava una reforma social per assolir la pau i l'estabilitat. Per aconseguir-ho, donava importància al coneixement de les estructures socials i a la pràctica d'una filosofia positiva.
El Positivisme
El positivisme es basa en coneixements derivats de l'experiència, amb una valoració propera a l'empirisme i una crítica als temes metafísics. El sistema es jerarquitza segons la complexitat, amb l'astronomia, la física, la química i la biologia a la base, i la sociologia per damunt.
Comte argumentava que la psicologia no és una ciència ni pot arribar a ser-ho, ja que l'observació interior és impossible. La sociologia, en canvi, s'ocupa de descobrir les lleis que regeixen els fets socials. Els seus estudis es divideixen en estàtica social (anàlisi de l'ordre derivat de les lleis i tradicions) i dinàmica social (estudi dels elements que permeten el progrés social).
Ciència i Progrés
Comte, igual que Bacon i Descartes, creia que el desenvolupament de la ciència és essencial per al progrés, permetent el domini de l'home sobre la naturalesa. El coneixement buscat no és detallat ni anecdòtic, sinó orientat a l'acció i a la millora social. El polític, idealment un filòsof amb una funció similar a la sacerdotal, és l'encarregat de dur a terme aquesta millora. El govern ideal, segons Comte, és la sociocràcia.
L'Escola de Frankfurt
Orígens i Influències
L'Escola de Frankfurt és una escola filosòfica neomarxista que es va formar després de la Primera Guerra Mundial. Els seus principals representants són Adorno, Marcuse, Habermas i Horkheimer. Reprenen idees de:
- Marx: l'alliberament de l'opressió del capitalisme.
- Freud: el caràcter repressor.
- Hegel: el sentit dialèctic.
Teoria i Praxi
Marx defensava la praxi revolucionària per sobre de la teoria. Pensadors com Horkheimer, en canvi, s'acosten més a les propostes del jove Marx, que valorava positivament l'activitat teòrica.