El positivisme determinisme

6. La poesia a) Els Jocs Florals:  El coneixement i lexaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença i el desig de donar una base social i literària a la llengua catalana feren sorgir la idea de restaurar lantiga festa dels Jocs Florals, que se celebraren per primera vegada el dia 1 de maig de 1859 al Saló de Cent. Les bases se centraven en el lema Pàtria, Fe i Amor, corresponent als tres premis ordinaris: Englantina, Flor natural i Viola.  Ja des dels inicis, foren considerats un anacronisme pels sectors més progressistes. Tot i així, aconseguiren una sèrie de fites: -Crearen un públic assidu de literatura en català. -Promogueren la primera infraestructura editorial en català. -Potenciaren laparició de noves generacions de poetes. Però la contínua repetició de temes i gèneres portaren els Jocs Florals a un encarcarament que, a finals de segle, fou denunciat per nombrosos intel·lectuals.  b) La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau:  Fou la primera mostra de poesia ROMàntica en català. Aparegué a El vaporel 24 dagost de 1833. Tot i sorgir dun fet circumstancial i anecdòtic, tingué unes repercussions que lautor no sesperava: potencià laparició del Romanticisme en català, i revitalitzà la pobra tradició cultural. ELREALISME 1. Concepte:  El Realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del Segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme i laparició de la fotografia són factors determinants en la definició de lestètica realista. 2.Origen i expansió:  Sorgeix a França lany 1830 amb la publicació dEl roig i el negre dStendhal, considerada la primera novel·la realista. Tanmateix, lany següent encara es publicà una novel·la totalment ROMàntica: Nostra Senyora de París, de V. Hugó. Ràpidament sestengué per tot Europa. El Realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramón Martí i Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda(1843-1894), en difongueren el mestratge. 3. Característiques:  -Lart ha doferir una representació fidel del món real. El narrador realista sempre es documenta sobre el terreny o bé en els llibres. -Aquesta finalitat de descriure té dues direccions:  a) els ambients: reflecteix la societat contemporània, sobretot la urbana, i parla de les classes socials que fins llavors la narrativa havia deixat de banda: la burgesia i el proletariat. B) la psicologia dels personatges: analitza de manera molt minuciosa el caràcter i els motius dels personatges. -Es presenten els problemes de la societat per tal dintentar reformar-la. -Lautor intenta ser objectiu i adoptar una total imparcialitat. -Selimina la retòrica i es prefereix una prosa sòbria i acurada per a la veu del narrador, mentre que el llenguatge dels personatges varia de registre, per tal de reflectir la realitat. EL Naturalisme 1. Origen del mot El mot sorgeix com a sinònim de Realisme el 1860.  És Emile Zola qui el dota de tota una teoria, a partir de dos llibres: La novel·la experimental(1880) i Els novel·listes naturalistes(1881). 2. Concepte Per a Zola, el Naturalisme ha de ser un mètode per estudiar i transcriure el comportament de lhome. 3.Característiques Determinisme: lhome no és lliure per decidir el seu destí; està determinat per dos factors: lherència biològica i el medi social. Positivisme: per influència de la ciència experimental. El novel·lista ha dexperimentar amb els seus personatges, els ha de col·locar en determinades situacions i comprovar com els seus actes estan influïts per lherència i el medi ambient. Socialisme: la novel·la naturalista ha de presentar una ideologia socialista i antiburgesa. Marginalitat: presenta personatges amb molts problemes i malalties (demència, alcoholisme), per tal de posar en evidència els instints humans: la bèstia humana Observació i documentació: sarriba al límit del Realisme. Zola, per tal daconseguir el màxim rigor, seguia tipus, sapuntava expressions... 4. Expansió Fora de França (i fora de Zola), no va aconseguir adeptes purs. Cada cultura va adaptar el moviment a la seva manera.