El Positivisme i les seves Implicacions en el Dret
El positivisme o iuspositivisme és un mode de fonament del dret. El dret no prové de la natura, sinó de la voluntat política d'un poble encarregat d'unes institucions que concedeixen drets als individus. El iusnaturalisme és una política subordinada a la moral, mentre que el iuspositivisme és una política independent de la moral.
La justícia: equitat en la distribució dels costos i beneficis socials. Una societat reconeix la necessitat d'eliminar algunes de les desigualtats produïdes per l'atzar natural i social.
Definició política: Ciència que s'encarrega d'organitzar la vida social i de regular les relacions entre els individus d'una comunitat, així com de plantejar objectius que pretenen aconseguir i dissenyar les institucions necessàries per a fer-ho.
Estat ideal platònic: Plató proposava el millor ordre polític, analitzant inconvenients i defectes dels règims polítics. Govern dels savis i filòsofs. Formes errònies segons Plató: timocràcia, oligarquia, democràcia, tirania.
Democràcia: divisió de poders i participació ciutadana en l'elecció de govern. 1. República: divisió de poders i llibertats bàsiques; el president de la república té poder exterior i el primer ministre té poder executiu. 2. Monarquia constitucional: poder simbòlic i representatiu que és hereditari; el poder executiu és exercit pel president del govern elegit pels ciutadans.
Totaitarisme: poder concentrat en una sola institució i vida social organitzada per un govern tancat a la intervenció ciutadana. 1. Monarquia absoluta: un individu té tots els poders; càrrec hereditari, esglésies... 2. Autocràcia: poder d'un individu, que només coneix la seva font d'autoritat. 3. Burocràcia: format per funcionaris, administradors i gestors de govern.
Definició d'estat: conjunt d'institucions polítiques que organitzen i regulen el funcionament i l'ordre d'una societat. Un estat estaria definit per tres pilars bàsics: territori, població i sobirania.
Formes d'estat: Els criteris principals són: concentració o divisió de poders, el major o menor recurs de la violència física com a ferramenta de control social, i el grau de participació de la població en l'administració i gestió de l'estat. 1. Estat absolut: un govern que té totes les atribucions de l'estat. 2. Estat feudal: dirigit per senyors feudals; drets i deures de la població deriven d'un poder tradicional; es tracta de poliarquia ja que existeix un monarca. 3. Estat estamental: divisió de grups socials diferenciats i jerarquitzats; tindria una piràmide amb diferents nivells. 4. Estat representatiu: divisió de poders (exemple: legislatiu, judicial); el governant rep el càrrec de dirigir l'estat per part de la ciutadania.