De la Postguerra a la Gran Depressió: Causes i Conseqüències

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Les conseqüències van ser demogràfiques, com la pèrdua de vides, fet que va empitjorar l'economia. La destrucció de fàbriques i infraestructures també va afectar negativament l'economia, juntament amb la deflació de les monedes i l'augment dels preus. Es va produir un fort endeutament amb els EUA, que van concedir molts préstecs per a la reconstrucció. A Alemanya, es va patir una inflació galopant que la va portar a la fallida econòmica. Per solucionar-ho, els EUA van impulsar el Pla Dawes, mitjançant el qual Alemanya rebia diners per poder pagar a França i la Gran Bretanya, i aquests, al seu torn, als EUA. El comerç mundial es va desequilibrar: els països industrialitzats es van recuperar i les seves produccions es van sumar a les dels altres, provocant un excés d'oferta. Els EUA exportaven més del que importaven, fet que va augmentar l'endeutament d'Europa. Les exportacions britàniques es van reduir.

Els Feliços Anys Vint

Durant aquesta època, els EUA van prosperar notablement. Es va produir un gran creixement econòmic gràcies a la Segona Revolució Industrial, que va comportar més producció, més consum, etc. Es va generalitzar la compra a terminis i van aparèixer els grans magatzems. Com a conseqüència, moltes famílies es van endeutar. Existia una clara sobreproducció. La inversió en borsa es va popularitzar i, durant uns anys, va generar grans guanys. No obstant això, a finals de la dècada, les accions es van estabilitzar i van començar a baixar.

Inici de la crisi del 1929

El setembre del 1929, la Borsa de Nova York es va estabilitzar. A finals d'octubre, es van començar a acumular les ordres de venda, fins que es va produir el Dijous Negre: moltíssimes accions van sortir al mercat, però ningú no les volia comprar. Els anys següents van ser de caiguda constant de la borsa. Aquesta crisi va repercutir en tota l'economia: empreses, bancs, etc. La Casa Blanca no hi va intervenir fins al 1932.

Conseqüències de la crisi

L'enfonsament borsari va impedir que la gent pogués tornar els seus préstecs. La por que els bancs fessin fallida va portar moltes persones a retirar l'efectiu dels seus comptes, però les entitats no podien fer front a la demanda. Això va desfermar la crisi bancària: molts bancs van fer fallida i van tancar, arruïnant milers de persones. Com a resultat, el consum va descendir. El subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial, provocant un augment de l'atur. La disminució de la demanda va fer baixar la producció industrial i agrícola.

• Polítiques: Es va produir un augment dels nacionalismes i una creixent bipolarització política.
• Socials: La demografia es va ressentir, amb un descens de la natalitat i de la població. L'èxode rural i les migracions es van aturar. La major part de la població es va veure afectada, ja fos per l'atur o pels deutes.
• Econòmiques: El New Deal i les teories keynesianes van revisar els fonaments del capitalisme. Keynes va demostrar que amb salaris baixos no se sortiria de la crisi, sinó que era necessari augmentar el consum apujant els salaris.

Expansió mundial de la crisi

El descens dels preus americans va comportar dificultats per a les empreses de la resta del món, que no podien competir. La reculada de la demanda nord-americana va reduir dràsticament les seves importacions, fet que va perjudicar els països exportadors. Finalment, els problemes de la banca americana van comportar un descens dels préstecs i de les inversions a Europa, estenent la crisi a escala global.