Potestat Parental, Tutela i Curatela: Institucions de Protecció Legal

Institucions de Protecció: Objectius i Control

L'objectiu principal és salvaguardar els drets dels menors i les persones incapacitades. Aquesta protecció pot abastar l’esfera personal i/o patrimonial. El titular de la protecció se li atribueix la potestat sobre el sotmès.

Totes aquestes institucions tenen un control públic judicial i hi intervé el Ministeri Fiscal.

Institucions de Guàrdia

• Tutela ordinària
• Curatela
• Defensor judicial
• Guàrdia de fet
• Tutela administrativa

La Potestat Parental: Drets i Deures dels Pares

La potestat parental comprèn els drets i deures dels pares sobre el fill menor no emancipat per a la seva protecció i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Normalment l’ostenten els pares (si no, altres institucions). Aquesta funció és un deure obligatori per als progenitors.

Principi d'Interès del Menor

L’exercici d’aquesta funció s’ha de fer d’acord amb la personalitat del menor, el qual ha de ser consultat i informat sobre les decisions que l’afectin. Aquesta potestat abasta tots els àmbits: personal, patrimonial i de representació legal.

Control Judicial de la Potestat

Un jutge pot limitar les facultats dels progenitors a instància del propi fill, l’altre progenitor, parents o el Ministeri Fiscal.

Titularitat i Exercici de la Potestat

La titularitat de la potestat s’atribueix a partir de la relació de filiació (fill nat o adoptat). Els dos progenitors són titulars de la potestat.

1. Exercici Conjunt: Han d’actuar de manera conjunta:
   • En els actes ordinaris es presumeix que el progenitor actua amb el consentiment de l’altre.
   • En els actes d’administració extraordinària (els que necessiten autorització judicial, com accions patrimonials) es necessita el consentiment dels dos progenitors.
   • En actes de necessitat urgent pot actuar qualsevol progenitor.
2. Potestat d'un Sol Titular o Distribució de Funcions: El progenitor ha d’anar informant l’altre sobre les decisions. En cas de desacord, és l’autoritat judicial la que ha d’atribuir la facultat de decidir a algun dels dos. Si l’altre progenitor té extingida la potestat (per incapacitació o absència), no hi ha problema.
3. Pares Separats: La potestat serà la que acordin entre ells o la que estipuli la sentència de divorci.

Contingut de la Potestat Parental

La potestat està formada pels drets i deures de tuïció atorgats als pares.

1. Esfera Personal

• Cuidar els fills: Cobrir les necessitats físiques, intel·lectuals i afectives, garantint el seu desenvolupament.
• Conviure amb ells: Obligació de viure amb ells o amb un d'ells si la guàrdia correspon només a un. Se li ha de respectar el dret de veure l’altre progenitor i els parents.
• Alimentar-los: Assumir totes les despeses per a la cobertura de les seves necessitats.
• Educar-los i procurar-los formació.

2. Contingut Patrimonial

Els pares tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills per tal de conservar-lo i treure’n rendiment. Els pares són responsables dels danys ocasionats al patrimoni i no tenen dret a remuneració com a administradors. Tot i així, els fills també tenen el deure de contribuir equitativament en les despeses familiars amb els rendiments del seu patrimoni i/o treball.

Béns Exclosos de l'Administració Parental

Els pares no poden administrar els béns patrimonials del fill quan:

• El donant o causant de l’herència ho hagi ordenat expressament.
• Els pares hagin sigut desheretats explícitament.
• Els béns adquirits pel propi fill quan tingui més de 16 anys.

En cas que els pares no puguin exercir d’administradors, el jutge en nomenarà un.

Autorització Judicial

Els pares necessiten autorització judicial per fer determinats actes (p. ex., comprar o vendre propietats del fill, préstecs, etc.). Si no es fa l'autorització, els actes són impugnables (termini de 4 anys a partir de la majoria d’edat del menor). Aquesta autorització judicial es pot substituir, si el menor té més de 16 anys, pel seu consentiment en escriptura pública.

3. Representació Legal

Els pares substituiran el menor per realitzar aquells actes que ell no pugui fer per si mateix. Queden exclosos els actes relatius als drets de la personalitat, els que puguin fer els fills per ells mateixos per llei, quan hi hagi conflicte d’interessos, i els béns exclosos de l’administració dels progenitors.

Privació de la Potestat

La privació exclou els pares de la potestat pels casos contemplats per la llei:

1. Incompliment greu de les obligacions parentals: abusos sexuals, maltractament, violència familiar, etc.
2. Si els pares incompleixen les relacions personals o mostren desinterès pel menor.

La privació es fa per sentència ferma i la poden sol·licitar parents o el Ministeri Fiscal (MF). Se li assignarà un tutor al menor. Aquesta sentència no eximeix els pares d’assistir al fill ni de prestar-los aliments (econòmicament).

Extinció de la Potestat

La potestat s’extingeix per:

• Mort dels pares o dels fills.
• Adopció del fill (a no ser que sigui adoptat pel nou cònjuge).
• Emancipació o majoria d’edat.
• Absència dels progenitors o del fill.

Un cop extingida la potestat, els pares estan obligats a rendir comptes de la gestió del patrimoni del fill amb el fill (si escau).

La Tutela: Protecció de Menors i Incapacitats

La tutela és una institució de protecció de menors i persones incapacitades. Estan subjectes a ella:

1. Menors no emancipats sense potestat parental.
2. Persones incapacitades.
3. Majors amb potestat prorrogada quan aquesta acaba i no procedeix curatela.
4. Menors desemparats.

Normalment hi ha un càrrec: el tutor. Pot haver-hi un administrador patrimonial relatiu a l'esfera econòmica.

Obligació de Promoure la Tutela

Tenen l'obligació de promoure la tutela:

• Cònjuge de l’incapacitat, descendents, ascendents, etc. (parents).
• Persones que tinguin la guàrdia del menor.
• Ministeri Fiscal (en defecte de l'anterior).
• Institucions de protecció de menors, o en general, qualsevol ho pot denunciar.

Constitució de la Tutela

El sistema promou la designació privada del tutor (que no ho faci el jutge directament).

1. Delació Voluntària

• Delació dels pares: Els pares el designen (normalment en testament per si moren).
• Autotutela: Quan una persona amb plena capacitat d’obrar designa o exclou altres persones perquè li facin de tutor en cas d’incapacitació. (No són vàlides les que es fan un cop començat el procés).

2. Delació Dativa

Si no s’ha designat tutor o el designat és inviable, el designarà el jutge o l’administrador judicial. L’ordre de preferència per nomenar tutor és:

1. Cònjuge
2. Descendents
3. Ascendents
4. Germans

Tot i així, si el jutge ho creu convenient, pot alterar l’ordre o nomenar qui sigui (per exemple, persones jurídiques com fundacions).

Requisits per ser Tutor

Pot ser tutor tot aquell que compleixi les exigències de la llei:

• Persones jurídiques sense ànim de lucre i que es dediquin a la protecció dels menors i desemparats.
• Persona física amb capacitat d’obrar plena i major d’edat que no tingui cap causa d’inhabilitat (delinqüents, mala relació, etc.).

Excusabilitat de la Tutela

L’excusa ha de ser acceptada pel jutge; fins llavors, s'ha de tutelar. Excuses de la persona física: edat, malaltia, mala relació, feina. Excuses de la persona jurídica: si no escau o si no té recursos.

Remoció del Tutor

El jutge el pot suprimir si és un inepte o hi ha problemes de convivència. Mentre ha estat remogut i no hi hagi nou tutor, serà el defensor judicial qui obtingui la tutela.

Inventari de Béns del Tutelat

L’inventari s’ha de fer notarialment o judicialment.

Contingut de la Tutela

1. Esfera Personal

El tutor ha de procurar-li aliments i recursos (si el tutelat no té patrimoni), l’ha d’educar i proporcionar-li formació. Es requereix autorització judicial si el tutelat mostra desacord amb decisions o si se l’ha d’internar.

2. Esfera Patrimonial

S’han de rendir comptes al jutge anualment i els danys al patrimoni són responsabilitat del tutor. Es requereix autorització judicial per als actes habituals (compravenda, etc.).

3. Representació Legal

Exactament igual que en la potestat parental.

Extinció de la Tutela

La tutela s’extingeix per:

1. Majoria d’edat o emancipació del menor (no si es prorroga una incapacitació).
2. Adopció del tutelat (passa a potestat parental).
3. Resolucions judicials extintives.
4. Mort o absència del tutor o tutelat.

S’han de passar comptes al final amb el tutelat sobre el seu patrimoni.

La Curatela: Assistència i Complement de Capacitat

La curatela és una institució per a menors i persones incapacitades, destinada a assistir el subjecte amb el complement de capacitat. Pel nomenament i obligació, és igual que el tutor.

Nota important: Els curadors no tenen la representació legal del curat, ja que se suposa que el subjecte té capacitat. Els actes realitzats sense el complement del curador són anul·lables.

Tipus de Curatela

1. Curatela de Menors

Per a menors d’edat emancipats amb pares morts o casats amb un altre menor (si es casa amb un major, ja se n'encarregaria el cònjuge adult). Només quan el menor la necessiti per a certs actes (normalment patrimonials). És temporal i puntual, i l'han de demanar ells.

2. Curatela del Pròdig

És permanent fins que per sentència es declari el pròdig com a no pròdig. El curador intervé quan, segons es dicti en la sentència, el pròdig no pugui realitzar l’acte ell sol. Si hi ha desacord, el pròdig pot acudir al jutge.

3. Curatela de l’Incapacitat

Quan una persona és incapacitada, però la sentència li posa un curador en lloc d’un tutor. També és permanent. Igual que la del pròdig: assistència per al que digui la sentència.

Extinció de la Curatela

1. Majoria d’edat de l’emancipat.
2. Matrimoni de l’emancipat amb un major d’edat.
3. Adopció del curat.
4. Resolució judicial.
5. Mort.

Altres Figures de Protecció

El Defensor Judicial

Institució tutelar temporal. El nomena el jutge a petició de qui sigui (Ministeri Fiscal, el propi menor, etc.). Són aplicables les normes del tutor. Normalment és patrimonial, tot i que a vegades pot ser personal.

Procedeix quan hi hagi conflicte d’interessos entre els guardians i els guardats o quan ha de suplir temporalment el guardià per qualsevol motiu (remoció, absència, etc.).

Guàrdia de Fet

Persona que per les circumstàncies del moment fa de guardià dels desemparats sense haver estat declarat al càrrec judicialment. El guarda ho ha de comunicar a l’òrgan competent en menys de 72 hores.