Presoner de Jordi de Sant Jordi: Anàlisi i Context Històric
Jordi de Sant Jordi i el Poema "Presoner"
Jordi de Sant Jordi, nascut a les darreries del segle XIV i mort l'any 1425, fou cavaller i servidor del rei Alfons el Magnànim. Va participar en una expedició a Còrsega i Sardenya, al costat d'Ausiàs March i Andreu Febrer, i el 30 de maig de 1423 fou fet presoner a Nàpols. L'home que l'ha empresonat és Francesc I Sforza, que aleshores ocupava Nàpols.
El Context de la Captivitat i la Creació del Poema
És en aquest moment quan escriu Presoner, també conegut com Desert d'amics o Cançó d'opòsits, possiblement el poema més personal d'aquest poeta. Presoner consta de cinc cobles de vuit versos i una tornada o conclusió de quatre versos. Tots els versos són decasíl·labs clàssics, amb cesura a la quarta síl·laba. La rima és d'art major, consonant i encadenada: 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D. Els versos parells tenen rima femenina, i els versos senars tenen rima masculina.
Aquest poema expressa la solitud, l'angoixa i l'enyora que sent el poeta en trobar-se presoner mentre espera que el seu rei, Alfons el Magnànim, pagui el rescat per alliberar-lo.
Estructura i Anàlisi de les Cinc Parts de "Presoner"
Presoner pot dividir-se en cinc parts:
- Primera part (Primera estrofa): Presenta la situació del poeta: empresonat, lluny d'amics i del seu senyor, sense que ningú en tingui cura.
- Segona part (Segona estrofa): El poeta compara allò que ell tenia amb el que té ara. Abans tenia sort i béns sota la seva possessió, i ara no té cap de les dues coses.
- Tercera part (Estrofes tercera i quarta): Recorda que ell ha servit i serveix el seu senyor. El poeta és conscient que el que li exigeix Sforza per alliberar-lo no està al seu abast, i per tant perd l'esperança.
- Quarta part (Cinquena cobla): Davant la seva situació, el poeta decideix esperar l'ajut de Déu i la intervenció d'Alfons el Magnànim, el seu rei, per alliberar-lo.
- La Tornada (Conclusió): És una petició al rei perquè els alliberi, ja que els ara presoners van ser al seu costat quan va caldre.
Temes i Recursos Poètics
En el primer vers, "Desert d'amics, de béns e de senyor", Jordi de Sant Jordi expressa la solitud i desolació que sent a causa de la captivitat. En aquesta estrofa ens mostra que se sent abandonat, sense poder decidir el seu futur. Hi ha una enumeració al vers set, "sóc vigilat, tancat, fermat i pres", que té l'objectiu de transmetre els sentiments del poeta i l'angoixa que sent.
A la segona estrofa, la Fortuna apareix personificada, tractant el seu nom amb majúscules com si fos una persona. El poeta sent que ha complert la seva missió: servir lleialment al seu senyor, i menciona l'esperit cavalleresc.
A la quarta estrofa introdueix aquell que el té captiu: Sforza, Francesc I Sforza. El vers trenta-set, ja a la cinquena estrofa, "també del rei, el bon rei liberal", és un elogi a Alfons el Magnànim. El poeta té l'esperança que el seu rei sigui gentil i l'alliberi.
La conclusió de Presoner fa referència a la sang reial, dient que aquest rei no ha decebut mai els que han estat al seu costat, i que tampoc ho faci ara. Aquest poema de Jordi de Sant Jordi és més personal i sincer que els poemes dels trobadors. Expressa els seus pensaments i sentiments en estar empresonat, i no amaga que té esperances que Déu o Alfons el Magnànim l'ajudin a sortir de Nàpols. Jordi de Sant Jordi té la intenció d'escriure aquest poema en català, tot i que hi inclou alguns provençalismes.