El Problema Antropològic: Identitat, Incertesa i Significat de l'Home

El Problema Antropològic i la Urgència de la Reflexió

1.- Què vol dir des de la perspectiva antropològica “el problema de l’home” o “el problema antropològic” i per què és un tema “urgent”? El context de pèrdua de la identitat, d’incertesa i desconcert respecte a la imatge de l’home, la reflexió filosòfica, crítica i sistemàtica, sobre l’ésser i sobre el significat de l’home es converteix en una de les tasques més urgents del nostre temps. Descobrint de nou les línies fonamentals del seu ésser i l’orientació dinàmica que permet esbrinar el seu últim significat, l’home d’avui estarà, novament, a disposició de situar la gegantesca expansió de la cultura tècnic-científica de forma que contribueixi a la realització autèntica de l’home. L’home, en tota la història, s’ha fet preguntes de tots els temes, però la pregunta de “qui és l’home?” se li escapa, ja que en sap molt de ciència, de tecnologia, economia... però no en sap d’ell mateix tant com en sap d’altres coses.

Circumstàncies i Arrels del Qüestionament Antropològic

2.- Quines circumstàncies i/o temàtiques aglutinen (susciten) el qüestionament antropològic i quines són les arrels profundes d’aquest? Circumstàncies i/o temàtiques que aglutinen el qüestionament antropològic: La problemàtica antropològica treu el cap a la vida concreta de maneres molt diverses. És possible agrupar-les al voltant d’aquests tres grans temes:

• Admiració i meravella. → A les coses boniques.
• Frustració i desil·lusió. → Moments en els quals no en podem reflexionar, són moments de tristesa.
• Experiència del negatiu. → Els problemes personals ens afecten directament.

Les arrels profundes d’aquest qüestionament: La problemàtica antropològica sol estar sostinguda sobretot per certes experiències i instàncies específiques:

• Per una llibertat que busca ser ella mateixa, i no es pot sostreure a la pròpia responsabilitat.
• Per les relacions amb les altres persones, especialment amb persones estimades.
• Finalment, per una necessitat impulsiva (impel·lent) i inevitable (indefugible) de trobar un significat global a l’existència humana.

L'Ésser Humà: Estructura Personal, Pluridimensional i Dinàmica

3.- Com explicaries i justificaries la descripció de l’ésser humà com una “estructura, personal, pluridimensional i dinàmica”?

L’home té una estructura personal amb més d’una dimensió i que constantment va canviant. Per tant és pluridimensional i dinàmic. És una estructura perquè és complexa i que per tant tota persona és conscient de la dificultat que suposa viure. Hi ha una complexitat perquè l’home està format per diferents factors que interactuen entre ells. L’home és una estructura complexa perquè està format doncs per molts elements amb significat. La persona posseeix la intel·ligència, que és un tret característic que el diferencia de la resta d’animals igual que no es guia sempre pels instints, té capacitat de reflexió per tal d’afrontar la realitat. És pluridimensional perquè està format per diverses dimensions que formen l’estructura complexa de la persona. Una d’aquestes dimensions és que l’home està format per un cos i també per una ment que el fa pensar, entre altres dimensions també rellevants que constitueixen la persona en un total. L’home també és dinàmic, perquè va canviant al llarg del temps i les dimensions de la persona es van adaptant en el procés de maduració.