El procés de coneixement i l'epistemologia de Kant
El procés de coneixement: l'abstracció
L'abstracció és la capacitat intel·lectual que extreu allò que és comú a diversos elements; en aquest procés, els elements que no es comparteixen s'eliminen. A partir d'això sorgeix el concepte, que no es refereix a cap objecte en concret. Segons Kant, aquests s'anomenen conceptes empírics.
Empirisme vs. Racionalisme
- Empiristes: Donaven prioritat als sentits per sobre de la raó. El coneixement parteix de les dades obtingudes mitjançant els sentits.
- Racionalistes: Donaven prioritat a la raó per sobre dels sentits.
En la discussió entre aquests dos corrents, els empiristes defensen que tot el que hi ha a la ment humana són experiències, mentre que els racionalistes sostenen que ja naixem amb determinades idees (innatisme).
L'epistemologia kantiana
Kant ens explica que tot coneixement comença amb l'experiència, però no tot el coneixement prové d'aquesta. Segons ell, hi ha tres facultats humanes:
- Sensibilitat: És la capacitat de rebre sensacions de l'exterior, captar-les i retenir-les per descobrir noves veritats. Tota la informació ens arriba a través de l'espai i el temps (formes a priori). La sensibilitat recull les dades externes i les ubica en un lloc i un moment temporal concrets.
- Enteniment: És la facultat que crea una síntesi. Resumeix i ordena les sensacions gràcies a les categories, que són estructures innates. Per exemple, la substància és una categoria que ens fa veure la realitat com a objectes, i la causalitat permet connectar fenòmens entre si en condicions determinades.
- Raó: Ens permet preguntar-nos el "per què" de tot. Com que la cadena de causes és infinita i els humans som finits, busquem un fonament últim que anomenem idees metafísiques. No en tenim un coneixement real perquè no provenen de l'experiència.
Racionalitat teòrica i pràctica
Kant distingeix dos usos fonamentals de la raó:
- Ús teòric: S'aplica quan utilitzem el coneixement per comprendre la realitat.
- Ús pràctic: S'aplica per guiar la pròpia conducta des d'una perspectiva ètica.
La raó teòrica
La seva funció és formular judicis, que no són simples opinions, sinó afirmacions de caràcter objectiu. N'hi ha de tres tipus:
- Judicis sobre fets habituals.
- Judicis sobre teories i lleis (coneixement científic).
- Judicis sobre teoremes lògics i matemàtics.
La raó pràctica
Consisteix a utilitzar la capacitat de pensar per decidir com actuar. Es basa en un imperatiu o ordre que un mateix es fixa lliurement, el qual estableix que, facis el que facis, mai has d'utilitzar ningú com un simple mitjà.