Procés de Socialització: Fases, Factors i Agents

Procés de Socialització

El procés de socialització és el mecanisme pel qual una persona aprèn i interioritza els elements socioculturals del seu entorn, els integra en l'estructura de la seva personalitat i s'adapta a l'entorn social.

• Estem genèticament programats per a la vida gregària.
• Naixem amb capacitats en potència que cal estimular a través de la interacció amb els altres. La maduració biològica no és suficient.
• La tasca de l'infant és aprendre la cultura de la societat on viu.

Fases de la Socialització

• Socialització primària: Es dona en el si de la família. A través d'una relació afectiva, es van incorporant les formes principals de comunicació social. La incorporació de normes es fa de manera personalitzada, flexible i subjecta a negociació.
• Socialització secundària: Es dona en altres contextos socials com l'escola o el grup d'oci. Les regles són menys personalitzades i amb menys flexibilitat. Les relacions són menys íntimes. L'infant ha d'haver après que hi ha regles que es poden discutir i flexibilitzar, i d'altres que no.
• Socialització terciària o resocialització: Procés que consisteix a interioritzar continguts d'una cultura nova o continguts nous de la teva societat.

Factors que Condicionen el Desenvolupament Social

• Factors genètics: Determinen el nostre temperament i els trets més específics de la nostra personalitat.
• Factors ambientals: Les circumstàncies ambientals i socials són diferents per a cada individu. El medi cultural, econòmic i familiar tenen característiques pròpies.
• Desenvolupament social: És el producte de la interacció del factor genètic i ambiental.

Agents de Socialització: La Família

• La família és el primer i principal agent socialitzador.
• S'hi estableixen les bases socials i afectives que ajudaran el nadó en el seu creixement com a persona.
• Constitueixen les bases per a establir les relacions futures i els vincles afectius amb altres membres de la societat.
• Funcions de la família: econòmica, sexual, reproductiva, assistencial (cobrir necessitats bàsiques) i educativa.
• Influències: vincle amb els pares, creences i estils educatius dels pares (depenen de: l'afectivitat i de com s'expressi, la comunicació entre la família, les normes o el control i l'exigència dels pares vers l'infant).

Estil Educatiu

L'estil educatiu és la forma d'actuar dels adults respecte als nens davant de situacions quotidianes, quan s'han de prendre decisions sobre ells o resoldre algun conflicte.

Tipus d'Estil Educatiu

• Autoritari: Alt control / Baix afecte
  • Fan les coses per tu perquè no volen que et passi res.
  • En casos extrems, el fill té por dels pares.
  • El fill té molt respecte als seus pares.
  • No hi ha diàleg ni negociació.
  • Més càstigs que premis.
  • L'infant pot ser summament submís o summament rebel i agressiu.
  • L'infant pot tenir l'autoestima baixa i una actitud rígida.
• Permissiu: Baix control / Afecte variable
  • Els pares poden tenir normes o no, depenent del dia.
  • No hi ha normes estables ni límits fixos.
  • L'infant no sap què esperar.
  • Les rutines són molt flexibles.
  • Deixen fer als fills per evitar-se problemes.
  • Els pares poden castigar o premiar per coses que abans no feien.
  • No queda clar què faran els pares.
  • Poden sorgir infants rebels quan se'ls imposen normes si no s'ha fet mai abans.
  • L'actitud dels pares no és un model convenient a seguir.
  • Els infants poden ser insegurs, amb baixa autoestima.