Processos Geològics: Rius, Modelat Càrstic i Desembocadures

Dinàmica fluvial i evolució de la llera

També, observarem aprofundiments de la llera a mesura que el curs del riu avança, ja que sempre voldran aproximar-se al nivell de base, però mai assoleixen aquest objectiu perquè una part important de la seva energia s'utilitza per superar el fregament i per transportar la càrrega. Els aprofundiments de llera fan que el perfil longitudinal vagi variant al llarg del temps, fent que els pendents es vagin suavitzant.

El modelat càrstic i les aigües subterrànies

Les aigües subterrànies fan erosionar les roques solubles. El paisatge i les formes erosives resultants s’anomenen carsts. En aquests casos, les roques calcàries són compactes, però presenten esquerdes i fissures per les quals pot penetrar l’aigua. Arriba un punt que l’escolament superficial és nul, ja que tota l’aigua s’ha infiltrat cap a l’interior de les roques. A conseqüència d’aquest fenomen, es diu que les regions càrstiques són àrides i presenten valls seques.

Formes exocàrstiques: erosió a la superfície

Aquestes són formes causades per l’erosió a la superfície. En són exemples els següents:

• Rasclers: conjunts d’estries de dissolució formats per l'aigua sobre superfícies de roques solubles.
• Dolines: depressions circulars formades per dissolució o per enfonsament del sostre de cavernes subterrànies.
• Pòlie: gran plana tancada, de fons pla i parets més o menys escarpades.
• Toves: concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat càlcic sobre vegetació aquàtica.

Formes endocàrstiques: el relleu interior

Són els conductes de l’interior del carst. Trobem els avencs, que es creen sobre del nivell freàtic, quan l’aigua circula verticalment fins a aconseguir-lo. En canvi, quan l’aigua per sota d’aquest nivell circula lateralment es creen les anomenades galeries. Altres exemples serien les estalactites (des del sostre cap a baix) i les estalagmites (al revés).

Desembocadures i altres formes fluvials

El delta es produeix quan el riu desemboca en una massa d’aigua tranquil·la i origina un dipòsit de sediments detrítics. En el cas d’un estuari, els sediments no es poden acumular a la boca del riu pel fet que les marees i els corrents ho impedeixen, i per conseqüència, s’acumulen als laterals i al fons de la vall.

Cascada: és un corrent d'aigua que cau des d'una certa altura d'un brusc desnivell en la seva llera, especialment en un riu.