Proclamació de la Segona República Espanyola (1931) — 12–14 d'abril
Proclamació de la Segona República (1931)
Les eleccions del dia 12 d'abril de 1931 van ser molt més que unes eleccions municipals: es van convertir en un plebiscit a favor o en contra del paper del rei durant la dictadura. Els resultats van ser, fins a un cert punt, contradictoris: en el conjunt de l'estat van ser elegits més regidors monàrquics que republicans, fet que evidenciava la divisió del país i posava de manifest la influència del caciquisme. A les grans ciutats el triomf republicà va ser clar; a les capitals de província els republicans van obtenir molts regidors, per sobre dels obtinguts pels monàrquics.
Proclamació de la República a l'estat
El 14 d'abril es va proclamar la Segona República. A la capital catalana era on havia tingut més força l'oposició a la monarquia; s'havien organitzat la CNT i les diverses forces polítiques anteriors a la dictadura, i es va constituir un partit nou que es va denominar Esquerra Republicana de Catalunya, dirigit per Francesc Macià. Al cap d'una hora, Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Reacció a Madrid i proclamació espanyola
La notícia va arribar molt ràpid a Madrid i a la tarda es va començar a reunir molta gent al centre de la ciutat. Finalment van optar per alliberar el Comitè Revolucionari, que es va dirigir a la Puerta del Sol, on hi havia el Ministeri de la Governació, i van proclamar la República española. El Comitè Revolucionari es va convertir en el govern provisional de la República sota la presidència del moderat i catòlic Niceto Alcalá‑Zamora; la seva missió principal era convocar eleccions generals per formar unes Corts constituents que presentessin i discutissin el text d'una nova constitució.
Eleccions i resultat
Les eleccions es van celebrar el 28 de juny i el resultat va ser favorable a la conjunció republicano‑socialista. Aquest projecte definia el règim espanyol com una república democràtica de treballadors de tota mena.
Article 1 i característiques de la nova Constitució
Article 1: definia una república democràtica i laica, amb un cap d'estat o president de la República a qui se'ls limitaven força funcions. Aquesta constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931.
Conseqüències i divisió
La separació entre l'església i l'estat va crear profundes divisions i la nova constitució va néixer enmig de tensions importants.
Nota: S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'ha ajustat l'ús de majúscules i minúscules i s'ha afegit format (negreta, cursiva i encapçalaments) per millorar la lectura sense eliminar ni tallar el contingut original.