Proclamació de la Segona República i Govern Provisional

Proclamació de la Segona República

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar unes eleccions amb una participació molt alta. Republicans i monàrquics tenien pràcticament la mateixa quantitat de vots: a les ciutats i zones industrials predominava la ideologia republicana, mentre que les zones rurals apostaven per la monarquia. No obstant això, abans que es donessin els resultats, uns regidors electes de la ciutat d'Eibar van sortir a un balcó i van proclamar, el 14 d'abril de 1931, la Segona República. Aquesta reivindicació republicana es va estendre per altres pobles i a les ciutats van sorgir manifestacions pacífiques i festives a favor de la República.

Davant d'aquesta situació, el rei Alfons XIII va reunir el consell de ministres per decidir si lluitava i defensava la seva legitimitat com a monarca o si acceptava les peticions dels ciutadans i se n'anava a l'exili. Finalment, i per no entrar en una guerra civil, va renunciar a la seva potestat i va decidir marxar, tot i que, si es canviava d'opinió, ell seguia sent el rei legítim.

Govern Provisional

Els representants del Pacte de Sant Sebastià van instaurar un govern provisional en què tenien cabuda partits republicans, socialistes i regionals. Com a president del govern es va anomenar Niceto Alcalá Zamora, el qual va convocar eleccions a Corts constituents per al 28 de juny de 1931. Aquest govern provisional tenia com a objectiu fer front als problemes que tenia Espanya i dirigir els afers del país. Algunes de les mesures polítiques que va prendre foren:

• Amnistia general a tots els presos polítics.
• Proclamació de la llibertat política i sindical.
• Totes les mesures que pren el Govern Provisional han de ser ratificades per les Corts elegides a partir de les eleccions de juny.
• Substitució en els alts càrrecs de l'Administració.

Reforma Agrària

Un dels temes on el Govern Provisional va fer més èmfasi va ser en el tema agrícola. En aquest camp es van aplicar nombroses reformes que van beneficiar les classes més pobres:

• Jornada de 8 hores al camp.
• Prioritat dels jornalers dels municipis respecte als de fora.
• Es va aplicar una reforma que deia que els propietaris de terres havien de conrear-les, sinó el "ús de fruit" passava a ser dels treballadors.

Relacions amb l'Església

Un dels altres problemes que tenia el Govern Provisional eren les seves relacions amb l'Església. Aquesta estava unida a la monarquia, no obstant això, amb la proclamació de la Segona República, el Vaticà va demanar als bisbes que acceptessin la situació i que intentessin donar suport als partits més favorables a l'Església. Tot i això, hi va haver bisbes que no estaven d'acord amb aquesta petició i que es mostraven intransigents, com és el cas del Cardenal Segura (Bisbe de Toledo). Aquest va declarar que estava a favor de la monarquia i el Govern Provisional es va sentir atacat i va demanar la seva dimissió. Aquest es va negar a renunciar i, davant d'aquesta sublevació, la resta de bisbes es van unir a la seva protesta. L'11 de maig es van cremar més de 100 edificis religiosos en resposta a aquesta provocació del cercle eclesiàstic i monàrquic, davant la qual cosa les forces polítiques no van fer res. Finalment, el Cardenal Segura va ser expulsat i se'n va anar a Roma, i les ordres religioses van veure la República com una gran enemiga.