El Producte en Màrqueting: Tipus, Atributs i Cicle de Vida

Economia14 de des. 20257,12 KB

Tipus de Productes

Béns:: Unitats tangibles susceptibles de ser emmagatzemades. Exemple: la roba, el calçat.
Serveis:: Conjunt de treballs i operacions que serveixen per a un ús determinat. Exemple: l’atenció rebuda en un hospital.

Pretenen satisfer les necessitats de tipus personal i no s’incorporen a un procés productiu posterior.

Productes duradors:: Són els que romanen amb el temps. Exemple: un cotxe, un electrodomèstic.
Productes fungibles:: Són per al consum directe. Exemple: articles d’alimentació.

Són els adquirits per empreses amb la finalitat d’incorporar-los en el seu procés productiu.

Primeres matèries:: Materials no elaborats que l’empresa incorporarà al seu procés productiu. Exemple: la fusta que arriba a un fuster.
Components:: Elements amb algun grau d’elaboració que formen part de sistemes més amplis. Exemple: unitats de DVD adquirides per una empresa per a fabricar ordinadors.
Equip de producció:: Màquines, eines i altres elements que l’empresa utilitza per a produir. Exemple: una turbina d’una central hidroelèctrica.

Disseny:: Comprèn tot el conjunt de característiques que permeten que el seu ús sigui més senzill, segur o còmode, o que el diferencien de la competència.
Qualitat:: Comprèn les característiques que el fan més o menys adequat per a la seva finalitat i capaç de satisfer les necessitats i expectatives que té el client sobre ell.
Quantitat:: És el contingut del producte per unitat venuda.
Envàs:: La seva funció és protegir el producte per al transport i facilitar-ne l’ús. A més, sovint té una importància fonamental, ja que és l’única part que el comprador pot observar.
Marca:: És un nom, signe o disseny que distingeix o serveix per a distingir en el mercat els productes fabricats per l’empresa. Sovint ens condiciona de manera important la compra.
Opcions:: Són característiques del producte que el comprador pot obtenir de manera opcional, normalment segons el preu que està disposat a pagar.
Període de garantia:: És el temps durant el qual l’empresa venedora es responsabilitza del funcionament del seu producte.
Servei postvenda:: És el conjunt d’activitats orientades a la satisfacció del client en el període posterior a la compra del producte.
Caducitat:: Període al cap del qual el producte deixa de ser apte per a la seva finalitat.

Presentar i identificar: Molts productes no es poden observar directament, com el detergent, per això ha de permetre que el consumidor obtingui tota la informació rellevant sobre el producte.
Assegurar una garantia de qualitat: Molts productes (com líquids) són impossibles de comercialitzar sense envàs. En tots els casos, però, l’envàs és una garantia de qualitat per al consumidor, que confia en una marca determinada i únicament pot estar segur de la procedència del producte si està envasat adequadament.
Protegir-lo i possibilitar la seva conservació: Ha d’estar adaptat al producte, per la qual cosa cada producte exigirà un determinat tipus d’envàs: envasos al buit, llaunes de conserva, etc.
Mantenir la integritat i proporcionar seguretat sobre el contingut: L’envàs garanteix al consumidor que compra una determinada quantitat, i que no s’han produït pèrdues durant el transport.
Facilitar el transport: L’envàs facilita el transport sense que es produeixin desperfectes.

Marca única:: L’empresa assigna la mateixa marca a tots els seus productes. Exemples: Microsoft, Samsung.
Marques múltiples:: L’empresa assigna marques diferents als diferents productes que elabora. Exemples: Coca-Cola disposa de marques per a diferents refrescos com ara Fanta, Aquarius.
Segones marques:: Hi ha una marca principal i una altra o altres marques a preus més baixos per a un altre segment de consumidors. Exemples: en instruments musicals, Epiphone és una segona marca de Gibson.
Marques blanques (o de distribuïdor):: Una gran superfície de distribució, com un hipermercat, desenvolupa marques pròpies per a productes que comercialitza en exclusiva. Exemple: productes Hacendado a Mercadona.
Aliances de marca (Co-branding):: En algunes ocasions diverses empreses s’uneixen per fabricar o comercialitzar un producte determinat. En aquest cas es decideix una marca de manera conjunta. Exemple: la marca Nestea va ser creada per una aliança entre Nestlé i Coca-Cola.
Marques verticals:: Empreses que disposen de botigues específiques on únicament es comercialitzen els seus productes i no es poden trobar en altres establiments. Exemple: Zara o Lacoste.

Introducció:: És la fase en què el producte entra en el mercat. És en gran part una etapa de prova. Les vendes creixen molt lentament, ja que el consumidor encara no coneix el producte i, sovint, la seva qualitat encara no està prou contrastada i cal introduir-hi modificacions.
Desenvolupament (o Creixement):: Els consumidors consumeixen i identifiquen el producte. Les vendes avancen de manera ràpida i els beneficis s’incrementen. A causa d’aquest fet, apareixen empreses competidores, que durant la fase d’introducció havien estat observant per decidir entrar en el mercat. L’empresa introductora ha de consolidar la seva posició mitjançant millores de qualitat o d’un altre tipus.
Maduresa:: Les vendes s’estabilitzen. La major part dels consumidors ja ha comprat el producte, per la qual cosa les vendes únicament es poden incrementar si augmenten els consumidors o es guanya quota de mercat a les empreses competidores. Aquesta gran competència es reflecteix en el descens en els nivells de preus i també dels beneficis. L’empresa ha de considerar diverses estratègies.
Declivi:: La demanda del producte fabricat per l’empresa disminueix a conseqüència de les estratègies utilitzades per les empreses de l’etapa anterior. Algunes empreses no es poden mantenir en el mercat a causa de l’escassetat de compradors i els baixos preus, i l’abandonen. El producte mor.